1 Cròniques 16:1-36
1 Cròniques 16:1-36 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Van portar l’arca de Déu i la van instal·lar al seu lloc, enmig del tabernacle que David havia preparat. Després van oferir holocaustos i sacri-ficis pacífics davant Déu. En acabar David d’oferir els holocaustos i els sacrificis pacífics, va beneir el poble en nom del Senyor. Tot seguit va repartir entre tota la gent d’Israel, tant als homes com a les dones, a cada un una coca de pa, un tall de carn i una coca de panses. David va designar alguns dels levites per a fer el servei davant l’arca del Senyor, per celebrar, glorificar i lloar el Senyor, Déu d’Israel. Assaf, el principal; Zecarià, el segon; després, Aziel, Xemiramot, Jehiel, Ma-titià, Eliab, Benaiahu, Obed-Edom i Jeiel, amb arpes i cítares. Assaf tocava els címbals, mentre que Benaiahu i Jahaziel toca-ven tothora les trompetes davant l’arca de l’aliança del Senyor. Aquell dia, David va començar a do-nar lloança al Senyor per mitjà d’Assaf i els seus germans: Lloeu el Senyor, invoqueu el seu nom, divulgueu les seves gestes entre els pobles, canteu-li, entoneu-li salms, pondereu tots els seus fets prodigio-sos! Glorieu-vos en el seu sant nom; exulti el cor dels qui cerquen el Senyor! Acudiu al Senyor i a la seva po-tència, desitgeu sempre la seva presència. Recordeu les meravelles que ha fet, els seus prodigis i les sentències de la seva boca, oh, llinatge d’Israel, el seu servent; oh, fill de Jacob, els seus escollits! Ell és el Senyor, el nostre Déu; els seus designis són per tota la terra. Tingueu sempre present el seu pacte, la paraula compromesa per a mil generacions; el pacte que contragué amb Abraham i el seu jurament a Isaac, que deixà establert com a estatut per a Jacob, aliança sempiterna per a Israel, i digué: “Jo et donaré la terra de Canaan, el patrimoni que et pertoca.” Malgrat que éreu en petit nombre, ben poquets i forasters al país, i anàveu errants d’un país a un altre, d’un reialme a un poble distint, no permeté que ningú els maltrac-tés, ans reprengué els reis per amor a ells: “No toqueu pas els meus ungits, ni maltracteu els meus profetes.” Canteu al Senyor arreu de la terra, proclameu dia rere dia la seva sal-vació; proclameu entre les nacions la seva glòria, i a tots els pobles els seus prodigis, ja que el Senyor és gran i molt digne de lloança. Ell és més temible que tots els déus, perquè tots els déus dels pobles són ficció; el Senyor, en canvi, ha fet el cel. Majestat i honor a la seva presència, poder i esplendor en el seu santuari. Ofreneu al Senyor, famílies dels pobles, ofreneu al Senyor glòria i honor. Ofreneu al Senyor la glòria deguda al seu nom, porteu presents i entreu a la seva presència. Adoreu el Senyor davant la santa presència. Que tremoli davant d’ell tota la terra! Manté ferm tot el món, no serà somogut! Que s’alegri el cel i exulti la terra; digueu a totes les nacions: “El Senyor regna!” Brami el mar i tot el que s’hi mou, festegi la prada i tot el que hi ha! Llavors cantaran de goig tots els arbres del bosc, davant el Senyor que ve, que ve a regir la terra. Lloeu el Senyor, perquè és bonda-dós, perquè és etern el seu amor! Digueu: “Salva’ns, oh Déu de la nostra salvació, recull-nos i allibera’ns d’entre les nacions, per tal que donem gràcies al teu sant nom i puguem gloriar-nos en la teva lloança. Beneït sigui el Senyor, el Déu d’Is-rael, des de sempre i per sempre!” I tot el poble respongué: “Amén! Lloeu el Senyor!”
1 Cròniques 16:1-36 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Van portar, doncs, l’arca de Déu i la col·locaren dins el tabernacle que David havia fet plantar. Llavors van oferir a la presència de Déu holocaustos i víctimes de comunió. Després d’oferir-los, David va beneir el poble en el nom del Senyor i va manar que distribuïssin a cadascú, a tothom del poble d’Israel, homes i dones, una fogassa de pa amb carn rostida i un pastís de panses. David va designar alguns levites perquè oficiessin davant l’arca del Senyor, per a invocar el Senyor, Déu d’Israel, donar-li gràcies i lloar-lo. Assaf n’era el cap; Zecarià, el segon; després, Aziel, Xemiramot, Jehiel, Matitià, Eliab, Benaiahu, Obed-Edom i Jeiel, que tocaven arpes i lires; Assaf tocava els címbals; i els sacerdots Benaiahu i Jahaziel anaven tocant les trompetes davant l’arca de l’aliança de Déu. Aquell dia, per primera vegada, David va encarregar a Assaf i als del seu grup que lloessin així el Senyor: «Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom, feu conèixer entre els pobles les seves gestes. Canteu-li al so de les cítares, feu l’elogi de les seves meravelles. Glorieu-vos del seu nom, que és sant, alegreu-vos de cor, els qui cerqueu el Senyor. Cerqueu el Senyor, acolliu-vos al seu poder, busqueu sempre la seva mirada. Recordeu les meravelles que ell obrà, els seus prodigis i els seus designis, vosaltres, nissaga d’Israel, el seu servent, fills de Jacob, els seus elegits. Ell, el Senyor, és el nostre Déu, que fa complir les seves decisions per tota la terra. Recordeu sempre la seva aliança, la promesa feta per a mil generacions, l’aliança pactada amb Abraham, el jurament fet a Isaac i confirmat a Jacob com un decret, a Israel en aliança perpètua: “Et donaré el país de Canaan i serà la vostra possessió.” Llavors fins es podien comptar, eren pocs i forasters en el país, anaven de poble en poble i de reialme en reialme. Però ell no permeté que ningú els maltractés i reprengué uns reis per causa seva: “No toqueu els meus ungits, no feu cap mal als meus profetes!” »Canteu al Senyor arreu de la terra, anuncieu de dia en dia que ens ha salvat. Conteu a les nacions la seva glòria, a tots els pobles, els seus prodigis. És gran el Senyor i digne de tota lloança, és més temible que tots els déus; perquè els déus dels pobles no són res, però el Senyor ha fet el cel. Honor i majestat s’estan al davant d’ell, poder i esclat l’assisteixen al lloc on habita. Doneu al Senyor, famílies dels pobles, doneu al Senyor glòria i honor, doneu al Senyor la glòria del seu nom, entreu davant d’ell portant-li ofrenes. Adoreu el Senyor: s’apareix la seva santedat. Que tremoli davant d’ell tota la terra! El món es manté ferm, incommovible. El cel se n’alegra, la terra ho celebra. Digueu a les nacions: “El Senyor és rei!” Bramula el mar amb tot el que s’hi troba, jubilen els camps amb tot el que hi ha, criden de goig els arbres del bosc, en veure que ve el Senyor, que ve a judicar la terra. »Enaltiu el Senyor: que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor. I digueu: “Salva’ns, Déu que ets la nostra salvació, aplega’ns i allibera’ns d’entre les nacions! En donarem gràcies al teu nom, que és sant, i ens gloriarem de lloar-te. Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, des de sempre i per sempre!”»