1 Cròniques 15:1-24
1 Cròniques 15:1-24 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
David es va construir edificis a la ciutat de David, preparà un lloc per a l’arca de Déu i va fer-li un tabernacle. Després digué: – Tan sols els levites poden portar l’arca de Déu. El Senyor els va escollir per a portar la seva arca i estar sempre al seu servei. David va convocar tots els israelites a Jerusalem per traslladar l’arca del Senyor al lloc que li havia preparat. També va reunir els descendents d’Aaron i els levites. Dels descendents de Quehat: Uriel, el cap, amb cent vint parents seus; dels descendents de Merarí: Assaià, el cap, amb dos-cents vint parents seus; dels descendents de Guerxon: Joel, el cap, amb cent trenta parents seus; dels descendents d’Elissafan: Xemaià, el cap, amb dos-cents parents seus; dels descendents d’Hebron: Eliel, el cap, amb vuitanta parents seus; dels descendents d’Uziel: Amminadab, el cap, amb cent dotze parents seus. David va cridar després els sacerdots Sadoc i Abiatar, i els levites Uriel, Assaià, Joel, Xemaià, Eliel i Amminadab, i els va dir: – Vosaltres sou els caps dels llinatges dels levites; purifiqueu-vos ritualment, amb els vostres parents, i traslladeu l’arca del Senyor, Déu d’Israel, al lloc que li he preparat. La primera vegada vosaltres no hi éreu, i no ens vam ocupar de l’arca tal com mana la Llei; per això el Senyor, el nostre Déu, ens va fulminar. Llavors els sacerdots i els levites es van purificar ritualment per traslladar l’arca del Senyor, Déu d’Israel. Després els levites van carregar-se a l’espatlla l’arca de Déu amb les barres, tal com Moisès havia manat d’acord amb les ordres que havia rebut de Déu. David va ordenar als caps dels levites que disposessin els seus cantors, amb els instruments musicals, arpes, lires i címbals, i que els fessin sonar ben fort en senyal de festa. Els levites van designar Eman, fill de Joel, Assaf, fill de Berequiahu, emparentat amb Joel, i Etan, fill de Cuixaiahu, descendent de Merarí, emparentat també amb els anteriors. Amb ells hi havia, en segon lloc, els levites porters, Zecarià, Aziel, Xemiramot, Jehiel, Unní, Eliab, Benaiahu, Maasseiahu, Matitià, Elifalehu, Micneiahu, Obed-Edom i Jeiel. Els cantors Eman, Assaf i Etan feien sonar els címbals de bronze; Zecarià, Aziel, Xemiramot, Jehiel, Unní, Eliab, Maasseiahu i Benaiahu tocaven les arpes a la tonada de «Alamot», i Matitià, Elifalehu, Micneiahu, Obed-Edom, Jeiel i Azaziahu tocaven les lires a la tonada de «Haixeminit lenasséah». Quenanià, cap dels levites encarregats de portar l’arca, dirigia el trasllat com a persona experta. Berequià i Elcanà eren els porters de l’arca. Els sacerdots Xebaniahu, Joixafat, Netanel, Amassai, Zecariahu, Benaiahu i Elièzer tocaven les trompetes davant l’arca de Déu. Obed-Edom i Jehià també eren porters de l’arca.
1 Cròniques 15:1-24 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
També va fer construir cases a la ciutat de David, va preparar un lloc per a l’arca de Déu i va fer-li un tabernacle. Llavors David digué: “No és permès de portar l’arca de Déu a ningú que no sigui levita, perquè el Senyor els va es-collir a ells per portar l’arca de Déu i per servir-lo perpètuament.” Després va congregar tot Israel a Jerusalem per traslladar l’arca del Senyor al lloc que li havia preparat. També va reunir els descendents d’Aaron i els levites. Dels descendents de Quehat: Uriel, el principal, i els seus parents: cent vint; dels descendents de Merarí: Assaià, el principal, i els seus parents: dos-cents vint; dels descendents de Guerxon: Joel, el principal, i els seus parents: cent trenta; dels descendents d’Elissafan: Xemaià, el principal, amb els seus parents: dos-cents; dels descendents d’Hebron: Eliel, el principal, amb els seus parents: vuitanta; dels descendents d’Uziel: Ammina-dab, el principal, amb els seus parents: cent dotze. Després David va cridar els sacerdots Sadoc i Abiatar i els levites Uriel, Assaià, Joel, Xemaià, Eliel i Amminadab, i els digué: “Vosaltres sou els caps de les famílies dels levites; purifiqueu-vos, vosaltres i els vostres parents, i traslladareu l’arca del Senyor, el Déu d’Israel, al lloc que jo li he preparat. Ja que la primera vegada, per no haver estat vosaltres presents, el Senyor, el nostre Déu, s’enfurismà contra nosaltres, perquè no el vam buscar tal com és prescrit.” Així que els sacerdots i els levites es van purificar per traslladar l’arca del Senyor, el Déu d’Israel. I els descendents dels levites van portar l’arca de Déu, tal com ho havia prescrit Moisès, d’acord amb la paraula de Déu: a coll, amb les barres damunt les espatlles. David va ordenar als caps dels levi-tes que, d’entre els seus germans, desig-nessin els cantors, amb instruments de música, arpes, lires i címbals, de manera que es sentissin ben fort mentre s’alça-ven els crits de joia. Els levites van designar Eman, fill de Joel; Assaf, fill de Berequiahu; i d’entre els descendents de Merarí, parents seus, Etan, fill de Cuixaiahu. I amb ells els seus companys de se-gon ordre: Zecarià, Aziel, Xemiramot, Jehiel, Unní, Eliab, Benaiahu, Maas-seiahu, Matitià, Elifalehu, Micneiahu, i els porters Obed-Edom i Jeiel. Els cantors Eman, Assaf i Etan s’encarregaven de fer sonar els címbals de bronze; Zecarià, Aziel, Xemiramot, Jehiel, Unní, Eliab, Maasseiahu i Benaiahu tocaven arpes de tons alts. Matitià, Elifalehu, Micneiahu, Obed-Edom, Jeiel i Azaziahu tocaven les lires d’octava per dirigir el cant. Quenanià, cap principal dels levites cantors, era qui dirigia les corals, perquè era molt hàbil. Berequià i Elcanà eren porters del recinte de l’arca. Els sacerdots Xebaniahu, Joixafat, Netanel, Amassai, Zecariahu, Benaiahu i Elièzer tocaven les trompetes davant l’arca de Déu. Obed-Edom i Jehià tam-bé eren porters del recinte de l’arca.