Càntic dels Càntics 7:6-12

El teu cap s’aixeca com el Carmel, de porpra és la teva cabellera, un rei és presoner de les teves trenes. Que n’ets, de bella i fascinant, amor meu deliciós! Ets esvelta com una palmera, els teus pits en són els raïms. Jo m’he dit: «Em vull enfilar a la palmera, n’agafaré els ramells.» Que els teus pits siguin per a mi com raïms d’una vinya, el perfum de la teva cara, com el de les pomes! La teva boca és vi exquisit, que flueix suaument cap al teu estimat regalimant sobre els llavis endormiscats. Jo sóc tota del meu estimat, i cap a mi ve la seva passió. Vine, estimat meu, sortim al camp, fem nit en llogarrets.