Càntic dels Càntics 6:4-10

Ets bella com Tirsà, estimada meva, bonica com Jerusalem, impressionant com un exèrcit amb les banderes alçades. Aparta de mi els teus ulls, que m’embruixen! La teva cabellera és com un ramat de cabres que baixen de Galaad. Les teves dents són un ramat d’ovelles que pugen de banyar-se. Totes van aparellades, no n’hi ha cap sense companya. Dues meitats de magrana són les teves galtes darrere el teu vel. Seixanta són les reines, vuitanta les concubines, innombrables les donzelles, però és única la meva coloma, el meu tot: única també per a la seva mare, la preferida d’aquella qui la va infantar. Les donzelles la veuen i la proclamen benaurada, regines i concubines la lloen: «Qui és aquesta que guaita com l’aurora, bella com la lluna, resplendent com el sol, impressionant com un exèrcit amb les banderes alçades?»