Càntic dels Càntics 2:1-13

Jo sóc un narcís de la plana de Saron, un lliri de les valls. Com un lliri entre els cards és la meva estimada entre les donzelles. Com un pomer entre els arbres del bosc és el meu estimat entre els donzells. Glateixo per seure a la seva ombra, el seu fruit m’és dolç al paladar. M’ha fet entrar al celler i enarbora sobre mi la senyera de l’amor. Retorneu-me amb panses, sosteniu-me amb pomes: estic malalta d’amor. Té l’esquerra sota el meu cap i amb la dreta m’abraça. Filles de Jerusalem, us conjuro per les gaseles i les cérvoles del camp: no desvetlleu l’amor, no el desperteu fins que ell mateix ho vulgui. Una veu! El meu estimat! Mireu, ve trescant per les muntanyes, saltant per les collades. El meu estimat és semblant a una gasela o a un cervatell. Mireu-lo! És darrere la nostra tanca, aguaitant per la finestra, espiant per les gelosies. El meu estimat parla i em diu: Aixeca’t, amiga meva, bonica meva, i vine! Mira, l’hivern ja ha passat, la pluja s’ha esvaït, ja se n’ha anat. Les flors despunten a la terra, ja arriba el temps d’esbrotar, se sent la tórtora pels nostres camps. Despunta el fruit verd de la figuera, les vinyes florides escampen perfum. Aixeca’t, amiga meva, bonica meva, i vine!