Rut 4:1-12

Booz se’n va anar a la plaça de davant el portal de la vila i s’hi assegué. En aquell instant passava el parent de qui ell havia parlat. Booz el cridà: – Tu, noi, acosta’t i seu aquí. Ell es va acostar i s’assegué. Llavors Booz va fer venir deu ancians del poble i els va dir: – Seieu aquí. I ells es van asseure. Aleshores Booz va dir a aquell parent: – Noemí ha tornat dels camps de Moab i posa en venda el camp que havia estat propietat del nostre germà Elimèlec. Ara, davant els testimonis aquí presents i els ancians del poble, vull fer-t’ho saber i proposar-te que el compris. Exerceix, doncs, si vols, el teu dret de rescat. Però si no ho vols fer, m’ho dius. Aquest dret et toca a tu primer; jo vinc darrere teu. L’altre va respondre: – Compraré el camp. Booz va continuar: – Si compres aquest camp a Noemí, l’adquireixes també amb Rut, la moabita, muller del difunt. Així l’heretat del difunt conservarà el seu nom. Llavors l’altre va dir: – No ho puc fer. En aquestes condicions perjudicaria la meva pròpia heretat. Val més que et quedis amb el meu dret; jo no en vull fer ús. Antigament, a Israel, quan es tractava d’un rescat o d’una permuta, per donar valor a la transacció hi havia el costum de treure’s les sandàlies i donar-les a l’altre. Això a Israel autentificava la transacció. Per això, quan l’altre va dir a Booz: «Compra’l tu», es va treure les sandàlies i les hi va donar. Booz digué als ancians i a tots els allí presents: – Avui vosaltres sou testimonis que compro a Noemí tot allò que pertanyia a Elimèlec i als seus fills Quilion i Mahlon i que adquireixo com a esposa Rut, la moabita, dona de Mahlon. Així la propietat restarà dins la família del difunt i no serà esborrat el nom del difunt d’entre els seus germans i de la memòria del seu poble. Avui vosaltres en sou testimonis! Tots els presents i els ancians que eren a la plaça de davant el portal de la vila van respondre: – En som testimonis! Que el Senyor beneeixi la dona que entra a casa teva; que la faci semblant a Raquel i Lia, que bastiren totes dues el casal d’Israel. Sigues ric a Efrata, famós a Betlem. Que per la fillada que el Senyor et vulgui donar d’aquesta noia, la teva casa sigui com la de Peres, el fill que Tamar va infantar a Judà!