Rut 2:8-23

Llavors Booz va dir a Rut: – Escolta, filla meva! No vagis a espigolar en un altre camp; queda’t aquí i uneix-te a la colla de les meves serventes. Fixa’t en l’indret on els segadors treballen i vés amb elles. He manat als meus homes que no et molestin. I si tens set, vés on hi ha els càntirs i beu el que hagin pouat els segadors. Rut es va prosternar fins a tocar a terra amb el front i digué a Booz: – Per què em mires amb bons ulls i t’interesses per mi que sóc estrangera? Booz li va respondre: – M’han contat tot el que has fet amb la teva sogra després de la mort del teu marit; has deixat els teus pares i la terra on vas néixer i has vingut a viure enmig d’un poble que abans no coneixies. Que el Senyor, Déu d’Israel, sota les ales del qual has trobat refugi, et recompensi amb escreix tot el bé que has fet! Ella va dir: – Veig que em mires amb bons ulls. M’has omplert de confiança i has parlat al cor de la teva serventa, tot i que jo no sóc ni tan sols una de les teves criades. Després, a l’hora de dinar, Booz li digué: – Acosta’t, pren un mos de pa i suca’l al vinagre. Rut s’assegué al costat dels segadors i Booz li va torrar gra. Ella en va menjar tant com en volgué i encara li’n va sobrar. Quan Rut s’aixecà per continuar la feina d’espigolar, Booz va dir als seus homes: – Deixeu-la espigolar també entre les garbes. No la renyeu. Mireu fins i tot que s’esmunyin algunes espigues dels manats perquè les pugui recollir. I no l’escridasseu. Rut va anar espigolant en aquell camp fins al vespre. Acabat va batre el que havia espigolat i en sortí mig sac d’ordi. Després s’ho va carregar al coll i se n’anà al poble. La seva sogra va veure el que Rut havia espigolat; Rut tragué el menjar que li havia sobrat i el donà a la seva sogra. Noemí li va preguntar: – On has estat espigolant tot avui? On has treballat? Beneït sigui el qui ha estat tan bo amb tu! Rut va explicar a la seva sogra amb qui havia treballat, i va afegir: – L’home amb qui avui he treballat es diu Booz. Llavors Noemí va dir a la seva nora: – Que el Senyor el beneeixi, el Senyor que sempre és bondadós amb vius i morts! I afegí: – Aquest home és un parent nostre, un dels qui ha de vetllar per nosaltres. Llavors Rut, la moabita, va continuar: – Fins i tot m’ha dit que no em separi dels seus homes fins que no acabin tota la sega. Noemí va dir a la seva nora: – Sí, filla meva, val més que continuïs sortint amb les serventes de Booz, que així evitaràs que et maltractin en un altre camp. Rut, doncs, va continuar espigolant amb les serventes de Booz fins que s’acabà la sega de l’ordi i del blat. Però continuava vivint amb la seva sogra.