Rut 2:17-23

Rut va anar espigolant en aquell camp fins al vespre. Acabat va batre el que havia espigolat i en sortí mig sac d’ordi. Després s’ho va carregar al coll i se n’anà al poble. La seva sogra va veure el que Rut havia espigolat; Rut tragué el menjar que li havia sobrat i el donà a la seva sogra. Noemí li va preguntar: – On has estat espigolant tot avui? On has treballat? Beneït sigui el qui ha estat tan bo amb tu! Rut va explicar a la seva sogra amb qui havia treballat, i va afegir: – L’home amb qui avui he treballat es diu Booz. Llavors Noemí va dir a la seva nora: – Que el Senyor el beneeixi, el Senyor que sempre és bondadós amb vius i morts! I afegí: – Aquest home és un parent nostre, un dels qui ha de vetllar per nosaltres. Llavors Rut, la moabita, va continuar: – Fins i tot m’ha dit que no em separi dels seus homes fins que no acabin tota la sega. Noemí va dir a la seva nora: – Sí, filla meva, val més que continuïs sortint amb les serventes de Booz, que així evitaràs que et maltractin en un altre camp. Rut, doncs, va continuar espigolant amb les serventes de Booz fins que s’acabà la sega de l’ordi i del blat. Però continuava vivint amb la seva sogra.