Romans 2:6-29

Ell pagarà a cadascú segons les seves obres: la vida eterna, als qui, practicant amb constància les bones obres, busquen la glòria, l’honor i la immortalitat; la indignació i el càstig, als qui amb orgull són rebels a la veritat i dòcils a la injustícia! Déu donarà tribulacions i angoixa a tothom qui fa el mal, primer als jueus i després als dels altres pobles, però glòria, honor i pau a tothom qui fa el bé, primer als jueus i després als dels altres pobles. Déu no fa distinció de persones. Així, doncs, els qui van pecar sense conèixer la Llei de Moisès, aniran a la perdició al marge d’aquesta Llei; i els qui van pecar coneixent la Llei, seran judicats segons aquesta Llei. Perquè davant de Déu no són justos els qui escolten la Llei: només són fets justos els qui la compleixen. En efecte, hi ha pagans que no coneixen la Llei, però compleixen per inclinació natural allò que la Llei mana; no tenen la Llei de Moisès, però són llei per a ells mateixos. Així demostren que les obres manades per la Llei estan escrites en els seus cors: en donen testimoni els judicis de la seva consciència, que els acusen o els defensen. Tot això quedarà al descobert el dia que, d’acord amb l’evangeli que us he anunciat, Déu judicarà, per mitjà de Jesucrist, les accions amagades dels homes. Tu, en canvi, ostentes el títol de jueu, et sents segur perquè tens la Llei i poses el teu orgull en Déu: coneixes la seva voluntat i, instruït per la Llei, saps discernir el que és millor; et refies de ser guia dels cecs, llum dels qui són a la fosca, educador dels ignorants, mestre dels qui no saben, ja que en la Llei trobes l’expressió clara del coneixement i de la veritat. Doncs bé, tu que ensenyes els altres, no t’ensenyes a tu mateix; tu que prediques de no robar, robes; tu que dius de no cometre adulteri, ets adúlter; tu que detestes els ídols, espolies els seus temples; tu que poses el teu orgull en la Llei, deshonores Déu no complint-la, tal com diu l’Escriptura: Per culpa vostra, els pagans menyspreen el nom de Déu . Perquè la circumcisió té valor si compleixes la Llei; però si no la compleixes, ets com un incircumcís. En canvi, si l’incircumcís observa els preceptes de la Llei, Déu el comptarà com un veritable circumcís. I així el qui és físicament incircumcís, però que compleix la Llei, et jutjarà a tu, circumcidat i coneixedor de la Llei, però que no la compleixes. El veritable jueu no és el qui apareix externament com a tal, ni la veritable circumcisió és la que es veu externament. És jueu de veritat el qui ho és per dintre, i la circumcisió veritable és la del cor, la que ve per l’Esperit i no en virtut de la lletra de la Llei. Un home com aquest no és lloat pels homes, sinó per Déu.