Romans 10:1-17

Germans, desitjo de tot cor i prego a Déu que se salvin. Us puc assegurar que són zelosos de Déu, però d’una manera mal entesa; desconeixen la justícia que ve de Déu i busquen de fer-se justos pel seu propi compte, sense sotmetre’s a la justícia salvadora de Déu. Perquè Crist és el terme de la Llei, i així tothom qui creu en ell rep la justícia de Déu. Moisès parla de ser just en virtut de la Llei quan escriu: Qui compleixi les prescripcions viurà gràcies a elles . Però de la justícia que ve per la fe, diu l’Escriptura: No pensis en el teu cor: Qui serà capaç de pujar fins al cel –s’entén: per fer-ne baixar Crist ? O bé: Qui serà capaç de baixar fins a l’abisme –s’entén: per fer pujar Crist d’entre els morts ? Més aviat l’Escriptura diu: La paraula és molt a prop teu; la tens als llavis, la tens al cor . Aquesta és la paraula que creiem i que proclamem: Si amb els llavis confesses que Jesús és el Senyor i creus en el teu cor que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, seràs salvat. Qui creu de cor, rep la justícia; qui confessa amb els llavis, obté la salvació. Diu l’Escriptura: Cap dels qui creuen en ell no quedarà confós . No hi ha, doncs, diferència entre els jueus i els no jueus, ja que tots tenen el mateix Senyor, generós amb tothom qui l’invoca. En efecte, tots els qui invoquin el nom del Senyor se salvaran . Ara bé, com podran invocar-lo, si no hi creuen? I com creuran en ell, si no n’han sentit parlar? I com en sentiran parlar, si ningú no l’anuncia? I qui el podrà anunciar, si ningú no és enviat? Ja ho diu l’Escriptura: Que en són, de bonics, els peus dels missatgers de bones noves! Però no tots han estat obedients a la bona nova de l’evangeli. Així ho diu Isaïes: Senyor, ¿qui ha cregut allò que ha escoltat de nosaltres? La fe ve, doncs, de l’escolta, i l’escolta arriba per la predicació de la paraula de Crist.