Apocalipsi 3:3-20

Recorda, doncs, el que vas escoltar i acceptar. Fes-ne cas i converteix-te. Si no vetlles, vindré com un lladre, i no sabràs pas a quina hora et cauré al damunt. »Però hi ha dintre teu, a Sardes, unes poques persones que no s’han tacat els vestits. Aquestes m’acompanyaran vestides de blanc, perquè en són dignes. »El qui surti vencedor anirà, doncs, amb vestits blancs. No esborraré el seu nom del llibre de la vida, sinó que el reconeixeré davant el meu Pare i els seus àngels. »Qui tingui orelles, que escolti què diu l’Esperit a les esglésies.” »A l’àngel de l’església que hi ha a Filadèlfia, escriu-li: »“Això diu el Sant, el Veraç, el qui té la clau de David, el qui obre, i ningú no pot tancar, el qui tanca, i ningú no pot obrir: »Conec les teves obres. Mira, he posat davant teu una porta oberta que ningú no pot tancar. No ets gaire fort, però has guardat la meva paraula i no has renegat del meu nom. Posaré a les teves mans alguns de la sinagoga de Satanàs, dels qui es diuen jueus i no ho són, sinó que menteixen. Jo els faré venir a prosternar-se als teus peus i reconeixeran l’amor que et tinc. Ja que has guardat amb constància la meva paraula, també jo et guardaré de l’hora de la prova que és a punt de caure damunt tota la terra i els seus habitants. Vinc de seguida: el que posseeixes, guarda-ho fidelment, perquè ningú no et prengui la corona. »Al qui surti vencedor, jo el faré columna en el temple del meu Déu, i ja no se’n mourà mai més. Gravaré en ell el nom del meu Déu i el nom de la ciutat del meu Déu, la nova Jerusalem que baixa del cel venint del meu Déu, i també el meu nom nou. »Qui tingui orelles, que escolti què diu l’Esperit a les esglésies.” »A l’àngel de l’església que hi ha a Laodicea, escriu-li: »“Això diu l’Amén, el testimoni fidel i veraç, el principi de tot el que Déu ha creat: »Conec les teves obres i sé que no ets ni fred ni calent. Tant de bo que fossis fred o calent! Però, ja que ets tebi, i no fred o calent, estic a punt de vomitarte. Tu dius: ‘Sóc ric, m’he enriquit i no em manca res’, però no t’adones que ets el més miserable i digne de compassió, pobre, cec i nu. Per això et recomano que em compris or refinat al foc, que t’enriqueixi; vestits blancs, que et cobreixin i amaguin la teva nuesa vergonyosa, i pomada per a posar-te-la als ulls, que et torni la vista. »Jo reprenc i corregeixo tots aquells que estimo. Sigues, doncs, zelós i converteix-te. Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi.