Apocalipsi 21

21
El cel nou i la terra nova
1Després vaig veure un cel nou i una terra nova.#x El primer cel i la primera terra havien passat, i el mar ja no existia.#x
2Llavors vaig veure baixar del cel,#x venint de Déu, la ciutat santa,#x la nova Jerusalem,#x abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs.#x 3I vaig sentir una veu forta#x que proclamava des del tron:
– Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els homes.#x Ells seran el seu poble#x i el seu Déu serà “Déu que és amb ells”.#x 4Eixugarà totes les llàgri-mes dels seus ulls,#x i no existirà més la mort,#x ni dol, ni crits, ni sofriment.#x Perquè les coses d’abans han passat.#x
5I el qui seu al tron va afirmar:
– Jo faig que tot sigui nou.#x
I afegí:
– Escriu aquestes paraules, perquè són certes i veritables.#x
6Després em va dir:
– Ja s’han complert! Jo sóc l’alfa i l’omega, el principi i la fi.#x Al qui tingui set, jo li concediré que begui a la font de l’aigua de la vida sense pagar res.#x 7El qui surti vencedor rebrà tot això en herència. Jo seré el seu Déu, i ell serà fill meu.#x 8Però els covards,#x els descreguts, els corromputs, els assassins, els libidinosos, els qui practiquen la bruixeria, els idòlatres i tots els mentiders tindran la seva part a l’estany de foc atiat amb sofre,#x que és la segona mort.#x
La nova Jerusalem#x
9Aleshores va venir un dels set àngels que tenien les set copes plenes de les set darreres plagues,#x i em va parlar així:
– Vine i et mostraré la núvia, l’esposa de l’Anyell.#x
10Em va transportar en esperit dalt d’una muntanya gran i alta i em féu veure la ciutat santa de Jerusalem,#x que baixava del cel, venint de Déu#x 11i envoltada de la seva glòria.#x Resplendia com la pedra més preciosa,#x com un jaspi cristal·lí.#x 12Tenia una muralla gran i alta, amb dotze portes, i a les portes hi havia dotze àngels i dotze noms gravats, que són els noms de les dotze tribus d’Israel. 13Tres portes miraven a llevant, tres portes al nord, tres portes al sud i tres portes a ponent.#x 14La muralla de la ciutat reposava sobre dotze fonaments que duien els dotze noms dels dotze apòstols de l’Anyell.#x 15El qui em parlava tenia una vara d’or per a amidar la ciutat, les seves portes i la seva muralla.#x 16La ciutat té la forma d’un quadrat:#x la seva llargada és igual a l’amplada. Va amidar, doncs, la ciutat amb la vara, i el seu perímetre era de dotze mil estadis;#x la llargada, l’amplada i l’alçada són iguals. 17Va amidar també la muralla, i tenia cent quaranta-quatre colzades de gruix,#x amb la mida d’home que l’àngel feia servir.#x 18La muralla era tota de jaspi, i la ciutat, d’or brunyit semblant al cristall més pur. 19Els fonaments de la muralla de la ciutat estaven adornats amb dotze pedres precioses de tota mena: el primer fonament era jaspi; el segon, safir; el tercer, calcedònia; el quart, maragda; 20el cinquè, sardònix; el sisè, sarda; el setè, crisòlit; el vuitè, beril; el novè, topazi; el desè, àgata; l’onzè, jacint; el dotzè, ametista. 21Les dotze portes eren dotze perles; cada una era una sola perla. I la plaça de la ciutat era d’or brunyit com el cristall.#x
22De temple no n’hi vaig veure, perquè el seu temple és el Senyor, Déu de l’univers, junt amb l’Anyell.#x 23La ciutat no necessita que la il·luminin el sol o la lluna, perquè la glòria de Déu l’omple de claror,#x i l’Anyell és el gresol que la il·lumina. 24Les nacions caminaran a la seva llum, i els reis de la terra li portaran les seves riqueses.#x 25Les seves portes no es tancaran en tot el dia,#x perquè allí les nits no existiran.#x 26Li portaran, doncs, les riqueses i l’esplendor de les nacions. 27Però no hi entrarà res d’impur,#x no hi entraran els corromputs#x ni els mentiders. Tan sols hi entraran els inscrits en el llibre de la vida de l’Anyell.#x

S'ha seleccionat:

Apocalipsi 21: BCI

Subratllat

Comparteix

Copia

None

Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió