Apocalipsi 14:1-7

Després vaig veure l’Anyell dret dalt la muntanya de Sió, i amb ell hi havia els cent quarantaquatre mil que portaven escrits al front el nom de l’Anyell i el nom del seu Pare, i vaig sentir del cel una veu que era com el bramul de les onades, com el retruny d’un gran tro; la veu que vaig sentir era semblant al so dels qui s’acompanyen amb la cítara. Cantaven un càntic nou davant el tron i davant els quatre vivents i els ancians. I ningú no podia aprendre aquell càntic fora dels cent quaranta-quatre mil que havien estat rescatats de la terra. Aquests són els qui no s’han tacat amb cap dona: són verges. Han estat recatats d’entre els homes com a primícies per a Déu i per a l’Anyell, i segueixen l’Anyell arreu on va. En els seus llavis no s’ha trobat l’engany: són irreprensibles. Després vaig veure un altre àngel que volava altíssim pel cel. Portava una bona nova eterna que havia d’anunciar als habitants de la terra: a totes les nacions, tribus, llengües i pobles. I deia amb veu forta: – Venereu Déu i doneu-li glòria, perquè ha arribat l’hora del seu judici. Adoreu el creador del cel i de la terra, del mar i de les fonts d’aigua.