Salms 91:1-16

Tu que vius a recer de l’Altíssim i fas nit a l’ombra del Totpoderós, digues al Senyor: «Ets la muralla on m’emparo, el meu Déu, en qui confio.» Ell et guardarà del parany del caçador i del flagell de la pesta; t’abrigarà amb les seves plomes, trobaràs refugi sota les seves ales: la seva fidelitat et serà escut i cuirassa. No et farà por la basarda de la nit, ni la fletxa que vola de dia, ni la pesta que ronda en la fosca o l’epidèmia que a migdia fa estralls. Ni que en caiguin vora teu un miler o deu mil al teu costat, a tu res no et tocarà. Només obrir els ulls, veuràs la paga que reben els injustos. Quan deies: «M’emparo en el Senyor», feies de l’Altíssim el teu refugi. No et passarà res de mal ni s’acostarà a casa teva cap desgràcia, perquè donarà ordre als seus àngels de guardar-te en tots els camins. Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres; trepitjaràs lleopards i escurçons, passaràs sobre lleons i sobre dracs. «Ja que m’estima, jo l’alliberaré, el sostindré perquè coneix el meu nom. Sempre que m’invoqui, l’escoltaré, estaré vora d’ell en els perills, el salvaré i l’ompliré de glòria; saciaré el seu desig de llarga vida, li mostraré la meva salvació.»