Salms 77

77
Que pugi a Déu el meu clam#x
1Per al mestre de cor: a la tonada de «Jedutun».#x Del recull d’Assaf.#x Salm.
2Que pugi a Déu el meu clam,
que pugi a Déu i que ell m’escolti.
3Et cerco, Senyor, en dies de perill,
i a les nits no em canso d’alçar les mans,
però la meva ànima no troba consol.
4Quan em recordo de Déu, sospiro,
em sento defallir sempre que hi penso. Pausa#x
5Ell aparta la son dels meus ulls,
i em torbo tant, que ni goso parlar.
6Penso en les èpoques llunyanes,
recordo els temps antics;#x
7de nit rumio dintre meu,
reflexiono i em pregunto a mi mateix:
8«¿És que el Senyor ens ha abandonat per sempre,#x
ja no ens serà propici mai més?
9¿Ha deixat per sempre d’estimar-nos,
s’ha desdit de la seva paraula?
10¿Pot oblidar-se Déu de compadir,
l’enuig pot tancar-li les entranyes?» Pausa
11I exclamo:#x «És per això que sofreixo:
la mà de l’Altíssim ja no actua com abans.»#x
12Recordo de nou les gestes del Senyor,
tinc presents els prodigis d’altre temps.
13Repasso dintre meu les teves obres#x
i penso en les teves proeses.
14Déu meu, és sant el teu obrar;#x
quin déu és gran com ho és el nostre?
15Tu, el Déu que obra maravelles,
revelaves als pobles el teu poder.
16Amb el teu braç vas rescatar el teu poble,#x
la fillada de Jacob i de Josep.#x Pausa
17En veure’t, Déu nostre, les aigües,
en veure’t, les aigües s’arremolinaren,
fins i tot tremolaren les aigües abismals.#x
18Els núvols es desferen en aiguats,
van roncar les nuvolades
i brunzien les teves fletxes.#x
19Rodolava el retruny del teu tro,
els llamps il·luminaven l’univers,
la terra tremolava i trontollava.#x
20Pel mig de la mar et vas obrir camí,
i l’oceà es convertí en lloc de pas
de les teves petjades invisibles.#x
21Vas conduir com un ramat el teu poble
sota el guiatge de Moisès i d’Aaron.#x

S'ha seleccionat:

Salms 77: BCI

Subratllat

Comparteix

Copia

None

Vols que els teus subratllats es desin a tots els teus dispositius? Registra't o inicia sessió