Salms 71:1-14

En tu, Senyor, m’emparo; que mai no quedi confós. Allibera’m i treu-me del perill; per la teva bondat, escolta’m i salva’m. Sigues el meu castell inexpugnable on sempre pugui acollir-me. Has decidit de salvar-me; per a mi ets penyal i plaça forta. Déu meu, allibera’m de les mans de l’injust, de les grapes del malvat i violent. Senyor, ets la meva esperança, he confiat en tu des de jove. Tu em tragueres de les entranyes de la mare; acabat de néixer em vaig aixoplugar en tu. No he deixat mai de lloar-te. Tothom em mirava com un prodigi: eres per a mi un castell de refugi. La meva boca s’omplia de lloances, cantava la teva glòria tot el dia. No em rebutgis, doncs, al temps de la vellesa; ara que decau el meu vigor no m’abandonis, perquè els enemics, m’espien per matar-me, es conjuren contra mi i diuen: «Déu l’ha abandonat, perseguiu-lo, agafeu-lo, que ningú no el defensa.» Senyor, no t’allunyis de mi; Déu meu, vine de pressa a ajudar-me. Que quedin confosos i avergonyits els qui demanen contra mi pena de mort; que ploguin les befes i els escarnis sobre els qui volen fer-me mal. El que és jo, mantindré sempre l’esperança t’adreçaré lloances més i més.