Esplaio el meu cor apenat recordant quan anava en processó cap a la casa de Déu, enmig d’un aplec festiu, amb crits d’alegria i de lloança. Per què aquesta tristor, ànima meva? Per què aquest torbament? Espera en Déu. Jo el tornaré a lloar, salvador meu i Déu meu. Quan em sento aclaparat, em ve el teu record des del país del Jordà, des de l’Hermon, des de la muntanya de Missar. Cada aiguat en crida un altre, quan les fonts del cel bramulen: tots els rompents de les onades han passat per sobre meu. Que el Senyor confirmi cada dia l’amor que em té. I cada nit entonaré el meu cant, faré una pregària al Déu que m’és vida. I diré a Déu, la meva roca: «Per què t’oblides de mi? Per què he d’anar de dol pertot arreu, oprimit per l’enemic?» Veient les ferides del meu cos, l’adversari m’escarneix, i a tota hora sento dir: «On és el teu Déu?»
Llegeix Salms 42
Comparteix
Compara totes les versions: Salms 42:5-11
Desa versets, llegeix fora de línia, mira vídeos d'ensenyament i molt més!
Inici
La Bíblia
Plans
Vídeos