Salms 30:1-12

Amb quin goig t’exalço, Senyor: m’has tret a flor d’aigua i no has permès que se n’alegrin els enemics. Senyor, Déu meu, vaig cridar auxili i em vas guarir. Senyor, m’has arrencat de la terra dels morts; quan ja baixava a la fossa, m’has donat la vida. Fidels del Senyor, canteu-li, lloeu-lo recordant que ell és sant. El seu rigor dura un instant; el seu favor, tota la vida. Cap al tard tot eren plors, l’endemà són crits de joia. Jo pensava, quan em veia segur: «Mai no cauré.» Tu, Senyor, m’afavories i em mantenies en un cim inexpugnable; però, quan vas amagar la mirada, vaig quedar trasbalsat. He clamat a tu, Senyor, he suplicat al meu Déu: «Què hi guanyaràs que perdi la vida i baixi a la fossa? ¿És la pols que et lloarà i proclamarà que ets fidel? Escolta, Senyor, compadeix-te de mi; vine a ajudar-me, Senyor!» Has mudat en danses els meus planys, m’has tret el dol i m’has vestit de goig.