Salms 18:25-50

Així el Senyor recompensa la meva innocència, em premia perquè, als seus ulls, les meves mans són pures. Senyor, ets fidel amb qui és fidel; honrat, amb l’home honrat; ets sincer amb el sincer, però, amb el dolent, ets sagaç. Salves el poble humil i fas abaixar els ulls als superbs. Tu, Senyor, ets llum de la meva llàntia, claror en les meves nits, Déu meu. Fiant-me de tu, escometo els adversaris, fiant-me del meu Déu, assalto la muralla. Els camins de Déu són justos, la paraula del Senyor és de bona llei; és escut de tothom qui s’hi empara. Qui és Déu sinó el Senyor? Quina roca hi ha, llevat del nostre Déu? És ell qui m’ha armat de valentia i m’ha mostrat el camí just. Em dóna peus lleugers com els dels cérvols i em manté invencible dalt dels cims. M’ensinistra les mans a combatre, i els braços, a tensar la ballesta. Em salves amb el teu escut, em sosté la teva dreta, em fa gran el teu favor. Eixamples els camins sota els meus peus, i els meus passos no flaquegen. Persegueixo els enemics fins que els atrapo, no torno sense haver-los abatut; els fereixo i no poden alçar-se, cauen sota els meus peus. M’has cenyit de valentia per al combat, doblegues sota meu els adversaris, fas fugir del meu davant els enemics, i jo anorreo els qui em detesten. Criden auxili, i ningú no els salva; clamen al Senyor, i no els respon; els desfaig com la pols al bat del vent, els trepitjo com el fang dels carrers. M’alliberes dels avalots del poble i em fas sobirà d’altres nacions; un poble que no coneixia es posa al meu servei. Els estrangers, així que em senten, se’m sotmeten i m’obeeixen; desesmats i engrillonats, s’acosten fent tentines. Viu el Senyor! Beneït sigui el meu penyal, sigui enaltit el Déu que em salva! Déu em concedeix de fer justícia i sotmet els pobles al meu govern. Tu m’alliberes de l’assalt dels enemics, em fas triomfar dels qui s’alcen contra mi; em salves dels homes violents. Per això et lloaré entre les nacions, cantaré al teu nom, Senyor