Salms 142:1-7

El meu crit implora l’ajut del Senyor, el meu crit suplica al Senyor. Aboco davant seu el meu plany, exposo davant d’ell la meva angoixa: «El meu esperit se sent rendit, però tu saps per on camino; m’han parat un llaç a la senda per on passava. Mira al meu costat i ho veuràs: no hi ha ningú que faci cas de mi, s’ha fos tota esperança d’escapar-me, ningú no s’interessa per salvar-me la vida.» Imploro ajut, Senyor, i et dic: «Tu ets el meu refugi, la meva heretat en el país de la vida. »Escolta atentament el meu clam, perquè he quedat del tot desemparat. Allibera’m dels qui em persegueixen, homes més forts que no pas jo.