Salms 139:1-12

Senyor, has penetrat els meus secrets i em coneixes, saps prou bé quan m’assec o quan m’aixeco. Descobreixes de lluny estant els meus propòsits, veus si camino o si reposo, et són coneguts tots els meus passos. Encara no tinc als llavis la paraula, que tu, Senyor, ja la veus pronunciada. M’estrenys a banda i banda, has posat damunt meu la teva mà. El teu saber és tan admirable que em supera; és tan elevat que no puc abastar-lo. On aniria lluny del teu esperit? On fugiria lluny de la teva mirada? Si pujava dalt al cel, hi ets present, si m’ajeia als inferns, també t’hi trobo. ¿Provaré de prendre les ales de l’aurora? ¿Aniré a viure a l’altre extrem del mar? També allà la teva mà em guiaria, també allà em sostindries. ¿Diré, doncs: «Que m’amaguin les tenebres i tingui per llum la negra nit»? Per a tu no són fosques les tenebres i la nit és tan clara com el dia: llum o fosca et són igual.