Salms 132:1-18

Recorda’t, Senyor, de David i de totes les seves proves, quan va fer aquest jurament al Senyor, prometent al Poderós de Jacob: «No entraré sota el sostre de casa, no aniré al meu llit per descansar, no deixaré que s’adormin els meus ulls, que la son m’acluqui les parpelles, fins que hauré trobat un lloc per al Senyor, un casal per al Poderós de Jacob.» Hem sabut que l’arca era a Efrata; l’hem trobada a la plana de Jàar. Entrem, doncs, a casa seva, prosternem-nos davant l’escambell dels seus peus. Alça’t, Senyor, i vine a l’indret del teu repòs, tu i l’arca del teu poder. Que els teus sacerdots es vesteixin de salvació i esclatin els fidels en crits de goig. Per amor de David, el teu servent, no apartis la mirada del teu Ungit. El Senyor va jurar a David, va jurar en ferm, no se’n desdirà: «En el teu tron hi posaré un descendent. Si els teus fills guarden la meva aliança, les prescripcions que jo els ensenyaré, continuaran també els seus fills ocupant per sempre el teu tron.» El Senyor ha escollit Sió, l’ha volguda per fer-hi estada: «Aquest és l’indret del meu repòs per sempre, m’agrada, hi vull residir. La beneiré i estarà ben proveïda, els seus pobres menjaran fins a saciar-se. Vestiré de salvació els seus sacerdots, i els seus fidels esclataran en crits de goig. Aquí faré germinar el poder de David, per al meu Ungit tindré una llàntia encesa. Vestiré de vergonya els seus enemics, però al front d’ell brillarà la diadema.»