Salms 119:57-72

Jo dic, Senyor, que la meva heretat és guardar les teves paraules. El meu cor cerca de complaure’t: compadeix-te de mi, com vas prometre. Examino els meus camins perquè els meus peus no es desviïn del teu pacte. M’afanyo, no vull deturar-me en la guarda dels teus manaments. Els paranys dels injustos m’envolten, però jo no oblido la teva Llei. A mitjanit em llevo a lloar-te, perquè són justes les teves decisions. M’uneixo a tots els teus fidels, als qui guarden els teus preceptes. La terra és plena del teu amor, Senyor; fes que aprengui els teus decrets. Has fet feliç, Senyor, el teu servent, tal com havies promès. Ensenya’m a tenir enteniment i bon sentit, que jo tinc fe en els teus manaments. Abans de passar penes, vivia esgarriat, però ara tinc present la teva promesa. Tu ets bo i tu fas el bé; ensenya’m els teus decrets. Quan els superbs maquinen mentides contra mi, jo guardo de tot cor els teus preceptes. Els seus cors s’han endurit, són insensibles, però la teva Llei fa la meva delícia. M’ha fet bé haver sofert tantes penes: així he après els teus decrets. M’estimo més la Llei que surt dels teus llavis que mil monedes d’or o de plata.