Que m’arribi el teu amor, Senyor;
salva’m, com havies promès.
Que pugui respondre als qui es burlen de mi:
«Jo confio en la seva paraula.»
No em treguis dels llavis la paraula veritable:
confio en el teu judici.
Vull guardar sempre la teva Llei,
per segles i més segles.
Caminaré amb el cor ample:
jo medito els teus preceptes.
Davant els reis parlaré del teu pacte
i no hauré d’avergonyir-me’n.
Els teus manaments fan les meves delícies,
me’ls estimo de debò.
Prego alçant les mans cap als manaments que tant estimo,
medito els teus decrets.
Recorda la paraula donada al teu servent
i que manté la meva esperança.
Això és el que em conforta en les penes:
la teva promesa em dóna la vida.
Quan els superbs fan burla cruel de mi,
jo no em decanto de la teva Llei.
Recordo els judicis eterns,
i aquest record, Senyor, em conforta.
M’encenc d’indignació contra els injustos
quan veig que abandonen la Llei.
Els teus decrets són el tema dels meus cants
quan em trobo en terra estranya.
Fins de nit recordo el teu nom, Senyor,
i vetllo pensant en la teva Llei.
Emprenc com a cosa meva
la guarda dels teus preceptes.
Jo dic, Senyor, que la meva heretat
és guardar les teves paraules.
El meu cor cerca de complaure’t:
compadeix-te de mi, com vas prometre.
Examino els meus camins
perquè els meus peus no es desviïn del teu pacte.
M’afanyo, no vull deturar-me
en la guarda dels teus manaments.
Els paranys dels injustos m’envolten,
però jo no oblido la teva Llei.
A mitjanit em llevo a lloar-te,
perquè són justes les teves decisions.
M’uneixo a tots els teus fidels,
als qui guarden els teus preceptes.
La terra és plena del teu amor, Senyor;
fes que aprengui els teus decrets.
Has fet feliç, Senyor, el teu servent,
tal com havies promès.
Ensenya’m a tenir enteniment i bon sentit,
que jo tinc fe en els teus manaments.
Abans de passar penes, vivia esgarriat,
però ara tinc present la teva promesa.
Tu ets bo i tu fas el bé;
ensenya’m els teus decrets.
Quan els superbs maquinen mentides contra mi,
jo guardo de tot cor els teus preceptes.
Els seus cors s’han endurit, són insensibles,
però la teva Llei fa la meva delícia.
M’ha fet bé haver sofert tantes penes:
així he après els teus decrets.
M’estimo més la Llei que surt dels teus llavis
que mil monedes d’or o de plata.
Les teves mans m’han fet i m’han creat,
dóna’m seny i aprendré els teus manaments.
Quan em vegin, els teus fidels s’alegraran
perquè confio en la teva paraula.
Reconec que són justes les teves decisions:
amb raó, Senyor, he sofert tantes penes.
Que el teu amor em conforti,
tal com vas prometre al teu servent.
Que m’arribi la teva misericòrdia i viuré;
la teva Llei fa les meves delícies.
Que els superbs s’avergonyeixin d’oprimir-me amb enyany;
jo meditaré els teus preceptes.
Que es posin a favor meu els teus fidels,
els qui coneixen el teu pacte.
Que el meu cor guardi irreprensible els teus decrets
i no quedaré confós.
Em sento defallir de tant esperar la salvació,
però confio en la teva paraula.
Se’m consumeixen els ulls d’esperar el que has promès,
i exclamo: «Quan vindràs a consolar-me?»
Fins si em quedava ressec com un odre fumat,
no oblidaria els teus decrets.
Quant de temps viurà encara el teu servent?
Quan em faràs justícia dels qui em persegueixen?
M’han posat paranys els superbs,
que no viuen segons la teva Llei.
Tots els teus manaments són veritat;
ajuda’m, que em persegueixen sense causa.
Han estat a punt d’esborrar-me de la terra,
però jo no he abandonat els teus preceptes.
Per l’amor que em tens, dóna’m la vida
i guardaré el pacte que vas proclamar.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
