Proverbis 16:17-33

La ruta del just s’aparta del mal, qui sap captenir-se es guarda ell mateix. L’orgull s’encamina al desastre, l’arrogància acaba per terra. Val més viure humilment amb els pobres que repartir-se botí amb els superbs. Qui aprèn la lliçó prosperarà, serà feliç qui confia en el Senyor. L’home assenyat és tingut per intel·ligent, qui parla dolçament convenç més. Qui té seny té una font de vida; la niciesa és el càstig dels necis. L’home assenyat, abans de parlar, pensa, i allò que diu convenç més. Paraules afables són una bresca de mel: dolces al paladar, saludables al cos. Els teus plans et poden semblar bons, però podrien portar-te a la mort. La gana empeny l’obrer a treballar: per mor de la boca s’hi veu abocat. El depravat obre clots maliciosos, dels llavis li surten paraules de foc. El xafarder promou discòrdies, el qui difama provoca enemistats. El violent arrossega els altres i els empeny pel mal camí. Qui fa l’ullet és que planeja una maldat, qui ja l’ha feta es mossega els llavis. Els cabells blancs són una noble corona: els qui viuen honradament l’aconsegueixen. Val més ser pacient que valent, dominar-se, més que conquerir ciutats. Es tiren els daus de la sort, i el que en surt ve del Senyor.

Plans de lectura i devocionals gratuïts relacionats amb Proverbis 16:17-33