Proverbis 13:1-25

Un fill savi es deixa educar pel pare, l’insolent no admet que el corregeixin. L’home bo recull el fruit del que diu, el violent només té fam de traïdories. Qui vigila el que diu conserva la vida, qui parla sense reflexió se’n va a la ruïna. El peresós, ni que ho desitgi, no assoleix res; el diligent satisfarà la seva fam. El just detesta la mentida, el malvat infama i avergonyeix. La rectitud guarda el just, el pecat destrueix el malvat. Hi ha qui no té res i presumeix de ric, hi ha qui té molt i fingeix ser pobre. El ric paga rescat per salvar la vida, el pobre ni tan sols és amenaçat de segrest. El just és llum que s’aviva, el malvat és llàntia que s’apaga. L’orgullós no crea més que conflictes; és savi el qui es deixa aconsellar. Fortuna feta en un no res va minvant; qui l’aplega a poc a poc la incrementa. L’esperança que es retarda afligeix el cor, la que es compleix alimenta com l’arbre de la vida. Qui menysprea un consell ho pagarà car, rebrà bona paga el qui el segueix. L’ensenyament del savi és font de vida que aparta dels llaços de la mort. El bon sentit es fa apreciar, la conducta dels traïdors és desagradable. L’home assenyat pensa el que fa, el neci exhibeix la seva estupidesa. Un missatger malvat caurà en desgràcia, un de fidel és com un remei. Qui no es deixa corregir acaba pobre i escarnit; serà honorat el qui es deixa amonestar. Un desig satisfet és agradós; als necis els fa fàstic apartar-se del mal. Qui va amb un savi es torna savi, qui va amb un neci es torna més neci. El mal persegueix els pecadors, el bé és la recompensa dels justos. L’home bo deixa una herència als descendents, el just hereta la fortuna del pecador. L’heretat dels benestants forneix molt d’aliment, però es pot perdre per manca de justícia. Qui plany el bastó no estima el seu fill; qui l’estima, de bona hora el corregeix. El just menja a cor què vols, el malvat passa gana de la bona.