Proverbis 12:1-14

Qui vol saber, vol que el reprenguin; qui refusa la correcció és un estúpid. El Senyor es complau en l’home bo, però condemna el qui va amb males intencions. Qui s’arrela en el mal no es mantindrà ferm, però l’arrel dels justos no serà mai arrencada. Una dona forta és la corona del marit, una mala esposa és un corc dintre els ossos. Les intencions dels justos són rectes, els homes malvats tramen l’engany. Les paraules dels malvats són trampes mortals, les dels justos salven la gent. Així que els malvats se’n van, no en queda ni rastre; la casa dels justos es manté ferma. La lloança és reservada a l’home assenyat, l’home sense seny no rep sinó menyspreu. Val més ser un de tants i anar ben servit que, sense un mos de pa, presumir de ric. El just té cura de la vida del bestiar, el malvat només té entranyes de crueltat. Qui treballa la terra s’atiparà de pa, qui projecta fantasies ha perdut el cap. El malvat cobeja el botí dels dolents, però la soca dels justos brostarà. El malvat posa un parany amb paraules traïdores, el just s’escapa del perill. Ens saciarem dels fruits del que diem, rebrem la paga del que fem.