Proverbis 10:1-16

Proverbis de Salomó. Un fill assenyat alegra pare i mare, un de beneit els entristeix. Béns mal adquirits no fan profit, l’honradesa salva de la mort. El Senyor no permet que el just passi gana, però es nega a satisfer la fam del malvat. Mans inactives empobreixen, mans diligents enriqueixen. Qui recull a l’estiu és home prudent; un desgraciat, el qui s’adorm en temps de sega. Plouen benediccions sobre el cap del just, però la mala fama cobreix el malvat. La memòria del just serà beneïda, el nom del malvat serà oblidat. El clarivident accepta els preceptes, el qui parla perquè sí es perdrà. Qui va amb sinceritat va segur; a qui va amb replecs l’atrapen aviat. Fer l’ullet porta problemes, xerrar sense fre duu a la perdició. Els llavis del just són font de vida, els del malvat encobreixen violència. L’odi atia la brega, l’amor cobreix les ofenses. Paraules assenyades, als llavis del savi; a l’esquena del neci, un bon bastó. El savi no escampa allò que sap; parla el neci i tot són desastres. La riquesa és la plaça forta del ric; la pobresa, la ruïna del pobre. El sou del just és la vida, un final desastrós és el sou del malvat.