Filipencs 2:1-18

Així, doncs, per tot el que trobeu en Crist d’encoratjament, de consol en l’amor, de comunió en l’Esperit, d’afecte entranyable i compassiu, us demano que feu complet el meu goig: tingueu els mateixos sentiments i el mateix amor els uns pels altres, unànimes i units de cor. No feu res per rivalitat ni per arrogància; amb tota humilitat, considereu els altres superiors a vosaltres mateixos. Que no miri cadascú per ell, sinó que procuri sobretot pels altres. Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist: Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició de servent i es féu semblant als homes. Essent humà el seu aspecte, s’abaixà i es féu obedient fins a la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exaltat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè en el nom de Jesús tothom s’agenolli al cel, a la terra i sota la terra, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare. Estimats meus, sempre us heu mostrat obedients, no solament quan em trobava entre vosaltres, sinó molt més ara que sóc lluny. Treballeu amb temor i reverència per obtenir la vostra salvació: és Déu qui, per la seva benvolença actua en vosaltres impulsant la vostra voluntat i les vostres accions. Feu-ho tot sense murmuracions ni disputes, i sereu irreprensibles i irreprotxables, fills de Déu sense cap defecte enmig d’una gent esgarriada i rebel, entre els quals resplendiu com estrelles en el món, perquè manteniu amb fermesa la paraula de la vida. Així, el dia que vindrà el Crist podré gloriar-me de no haver corregut o treballat en va. I si la meva sang ha de ser vessada com a libació en el sacrifici que ofereix la vostra fe, me n’alegro i me’n felicito amb tots vosaltres. Alegreu-vos-en també vosaltres i feliciteu-vos-en amb mi!