Filipencs 1:21-30

Perquè per a mi, viure és Crist, i morir m’és un guany; però si continuo vivinten el cos, podré fer un treball profitós. No sé, doncs, què escollir. Estic agafat per dos costats: d’una banda, tinc el desig d’anar-me’n i d’estar amb Crist, cosa incomparablement millor; però, d’altra banda, pensant en vosaltres, veig més necessari que continuï la meva vida corporal. Convençut d’això, sé que em quedaré i que restaré prop de tots vosaltres perquè continueu avançant i la vostra fe hi trobi un motiu de goig. Així, el meu retorn enmig vostre farà que tingueu una nova ocasió per a gloriar-vos de mi en Jesucrist. Tan sols us demano que el vostre comportament sigui digne de l’evangeli del Crist. Que, tant si vinc a veure-us com si, estant lluny, tinc notícies vostres, sàpiga que us manteniu ferms, units en un sol esperit, i que lluiteu unànimes per la fe de l’evangeli, sense deixar-vos intimidar en res pels adversaris. D’aquesta manera, ells tindran un signe de la seva perdició, i vosaltres, en canvi, el tindreu de la salvació. I això ve de Déu, perquè ell us ha fet no tan sols la gràcia de creure en Crist, sinó també la de patir per ell. Per això sosteniu el mateix combat que m’havíeu vist mantenir i que sentiu a dir que encara mantinc.