Filipencs 1:12-26

Vull que sapigeu, germans, que tot el que passo ha contribuït, més aviat, a difondre l’evangeli: en tot el pretori i pertot arreu és sabut que estic encadenat per causa de Crist, i la majoria dels germans, esperonats en el Senyor per les meves cadenes, s’atreveixen cada vegada més a proclamar la Paraula sense por. És cert que alguns proclamen el Crist per enveja i per rivalitat, però altres ho fan amb una intenció recta. Aquests l’anuncien per amor, sabent que em trobo així per a defensar l’evangeli. Els altres, en canvi, anuncien el Crist enduts només per la gelosia, amb segones intencions, i es pensen que així fan més feixugues les meves cadenes. No hi fa res! El cert és que, de la manera que sigui, com a pretext o sincerament, el Crist és anunciat. I d’això, jo me n’alegro! I encara tindré una alegria més gran, perquè sé que tot això m’ha de conduir a la salvació, gràcies a les vostres pregàries i a l’assistència de l’Esperit de Jesucrist. Confio vivament i espero que en res no quedaré confós; més encara, estic del tot segur que, ara com sempre, el Crist serà glorificat en el meu cos, tant si en surto amb vida com si haig de morir. Perquè per a mi, viure és Crist, i morir m’és un guany; però si continuo vivinten el cos, podré fer un treball profitós. No sé, doncs, què escollir. Estic agafat per dos costats: d’una banda, tinc el desig d’anar-me’n i d’estar amb Crist, cosa incomparablement millor; però, d’altra banda, pensant en vosaltres, veig més necessari que continuï la meva vida corporal. Convençut d’això, sé que em quedaré i que restaré prop de tots vosaltres perquè continueu avançant i la vostra fe hi trobi un motiu de goig. Així, el meu retorn enmig vostre farà que tingueu una nova ocasió per a gloriar-vos de mi en Jesucrist.