Nombres 22:1-20

Nombres 22:1-20 BCI

Els israelites continuaren avançant i van acampar a les planes de Moab, a la banda oriental del Jordà, enfront de Jericó. Balac, fill de Sipor, va veure tot el que Israel havia fet amb els amorreus. Els moabites s’alarmaren davant aquell poble tan nombrós, i tots tremolaven només de veure els israelites. Anaren a trobar els ancians de Madian i els van dir: – Ara aquesta munió de gent esbrostarà tots els nostres termes, com un bou esbrosta l’herba del camp. En aquell temps, el rei de Moab era Balac, fill de Sipor. Balac va enviar missatgers per cridar Balaam, fill de Beor, que vivia a Petor, vora el riu, en el seu país d’origen. Li duien aquest missatge: – Mira, un poble ha sortit d’Egipte i ha cobert tot el país, i ara s’ha establert davant les meves fronteres. Et prego, doncs, que vinguis i em maleeixis aquest poble, perquè és més poderós que no pas jo. Potser així el podré derrotar i el foragitaré d’aquesta terra. Jo sé que el qui tu beneeixes queda beneït, i el qui tu maleeixes queda maleït. Els ancians de Moab i els de Madian es van posar en camí proveïts de presents per a retribuir a Balaam els seus vaticinis. Arribats on era Balaam, li van transmetre la petició de Balac. Balaam els respongué: – Passeu aquí la nit, i demà us donaré la resposta que el Senyor m’haurà comunicat. Els dignataris de Moab es van quedar amb Balaam. Déu es va acostar a Balaam i li va preguntar: – Qui són aquests homes que tens a casa? Balaam li va respondre: – Balac, fill de Sipor, rei de Moab, me’ls ha enviat per dir-me: “Mira, el poble que ha sortit d’Egipte ha cobert tot el país. Vine, doncs, i maleeix-me’l. Potser així el podré derrotar i el foragitaré.” Déu va dir a Balaam: – No vagis amb ells. No maleeixis aquest poble, perquè és beneït. L’endemà al matí, Balaam es va llevar i digué als dignataris de Balac: – Torneu-vos-en al vostre país, perquè el Senyor no vol que vingui amb vosaltres. Els dignataris de Moab van emprendre el camí de retorn. Arribats al palau de Balac, li ho van comunicar: – Balaam s’ha negat a venir amb nosaltres. Però Balac va enviar a Balaam un altre grup de dignataris, més nombrós i més important que el primer. Arribats on era Balaam, li van dir: – Això et suplica Balac, fill de Sipor: “No refusis de venir a casa meva. Jo t’ompliré de riqueses i faré tot el que em diguis. Vine, doncs, i maleeix-me aquest poble.” Però Balaam va respondre als enviats de Balac: – Ni que Balac em donés el seu palau ple de plata i d’or, jo no em podria apartar, ni poc ni molt, de les ordres del Senyor, el meu Déu. Amb tot, us prego que us quedeu aquesta nit aquí, fins que sàpiga què més em vol dir el Senyor. A la nit, Déu es va acostar a Balaam i li digué: – Ja que aquests homes han vingut a cercar-te, vés amb ells. Però no facis res més que el que jo et digui.