Nombres 21:10-35

Els israelites es van posar en camí i acamparen a Obot. Van seguir enllà i acamparen a Iïm d’Abarim, al desert que s’estén tocant a Moab pel cantó de llevant. Van partir d’allà i acamparen al torrent de Zèred. Van partir d’allà i acamparen a l’altra banda de l’Arnon, el torrent que passa pel desert després d’haver nascut en el territori dels amorreus. L’Arnon és la frontera entre el territori dels amorreus i el de Moab. Per això es diu en el llibre de les Guerres del Senyor: «Vaheb a Sufà, i torrents de l’Arnon: vessant dels torrents que s’estén cap a la vila d’Ar i va seguint la frontera de Moab.» D’allà van partir cap a Beer (que significa «pou»). Aquest és el pou on el Senyor va dir a Moisès: «Reuneix el poble i els donaré aigua.» Llavors els israelites van cantar aquesta cançó: «Brolla, pou! Canteu-li! Pou excavat per senyors, obert pels nobles del poble, amb els seus ceptres i les seves vares.» Des del desert anaren a Matanà, després a Nahaliel, després a Bamot; i des d’allà, a la vall dels camps de Moab, i al cim del mont Pisgà, des d’on es domina el desert. Els israelites van enviar missatgers per dir a Sehon, rei dels amorreus: – Voldríem passar pel teu país. No travessarem ni camps ni vinyes, ni beurem aigua dels pous. Seguirem el camí ral fins que haurem travessat el teu territori. Però Sehon no volgué deixar-los passar. Va reunir tot el seu exèrcit i marxà cap al desert per sortir-los al pas. Arribat a Jahas, va entrar en combat contra els israelites. Però Israel el va desfer i ocupà el seu territori des de l’Arnon fins al Jaboc i fins a la frontera dels ammonites, que estava fortificada. Israel va prendre totes aquelles ciutats amorrees i s’hi va establir, junt amb Heixbon i tots els pobles de la rodalia. Heixbon era la capital de Sehon, rei dels amorreus, que havia fet la guerra contra el primer rei de Moab i li havia pres tot el seu país fins a l’Arnon. Per això diuen els poetes: «Veniu a Heixbon: que sigui edificada i restaurada la ciutat de Sehon! D’Heixbon ha sortit un foc, una flama, de la ciutat de Sehon, que ha devorat Ar de Moab i els senyors de les carenes de l’Arnon. Ai de tu, Moab! Esteu perduts, adoradors de Quemoix! Ell va fer que fugissin els teus fills, que les teves filles caiguessin captives en poder de Sehon, rei amorreu. Però, quan hem disparat contra ells, Heixbon ha sucumbit fins a Dibon; hem devastat fins a Nófah, s’ha estès el foc fins a Medebà.» Israel es va establir en el país dels amorreus. Després Moisès envià un escamot a fer un reconeixement a Jazer; van ocupar la ciutat i els pobles de la rodalia, i en foren expulsats els amorreus que hi vivien. Acabat van emprendre el camí que pujava a Basan. Però Og, el rei d’aquest territori, els sortí al pas amb tot el seu exèrcit i va atacar-los a Edreí. Llavors el Senyor digué a Moisès: – No li tinguis por, perquè jo el faré caure a les teves mans amb tot el seu exèrcit i el seu país. Tracta’l igual que a Sehon, el rei dels amorreus que regnava a Heixbon. Els israelites van derrotar Og, amb els seus fills i tot el seu exèrcit, fins a no deixar cap supervivent. I van ocupar el seu territori.