Nombres 13:21-33

Els homes, partint del desert de Sin, van explorar el país fins a Rehob, a Lebó-Hamat. Entraren al país pel Nègueb i arribaren a Hebron, on vivien els clans d’Ahiman, Xeixai i Talmai, descendents de la raça gegant dels anaquites. Hebron havia estat fundada set anys abans que Tanis d’Egipte. Arribats a la vall d’Eixcol, van tallar una sarment amb un raïm tan gros que l’hagueren de portar entre dos en una barra. Duien també magranes i figues. D’aquell lloc en diuen la vall d’Eixcol (que vol dir «del raïm»), pel raïm que els israelites hi van tallar. Al cap de quaranta dies d’explorar el país, van tornar a Cadeix, al desert de Paran, i es presentaren a Moisès, a Aaron i a tota la comunitat dels israelites. Els exploradors els van informar i van mostrar-los els fruits del país. I contaren a Moisès el que havien vist: – Vam arribar al país on ens havies enviat i, realment, és un país que regalima llet i mel. Aquí teniu els seus fruits. Ara bé, la gent que l’habita és robusta i les ciutats són fortificades i molt grans. A més, hi hem vist descendents de la raça gegant dels anaquites. Els amalequites habiten la regió del Nègueb; els hitites, els jebuseus i els amorreus viuen a la Muntanya i els cananeus a la costa i a la regió del Jordà. Caleb va fer callar el poble que s’oposava a Moisès i digué: – Pugem en aquest país i apoderem-nos-en! Segur que els vencerem! Però els homes que havien anat amb ell replicaven: – No podem pujar contra aquest poble: és més fort que nosaltres. I començaren a fer córrer entre els israelites rumors desfavorables sobre la terra que havien explorat. Els deien: – El país que hem recorregut per explorar-lo és un país que devora els seus propis habitants. Tota la gent que hi hem vist és de gran estatura; fins i tot hi hem vist descendents de la raça dels anaquites, una raça de gegants. Al seu costat semblàvem llagostes, i aquesta és també la impressió que ells tenien de nosaltres.