Nehemies 5:1-13

»Llavors començà d’haver-hi greus queixes de la gent del poble, homes i dones, contra els seus compatriotes jueus. Uns deien: “Tenim molts fills i moltes filles i no sabem d’on treure el gra per a poder menjar i sobreviure.” Uns altres deien: “Hem d’empenyorar els camps, les vinyes i les cases per aconseguir gra mentre dura aquesta fam.” Encara n’hi havia d’altres que deien: “Per tal de poder pagar el tribut al rei, hem d’empenyorar els camps i les vinyes!” I tots s’exclamaven: “¿És que no som de la mateixa sang que els nostres germans? I els nostres fills, ¿no són iguals que els seus? Però ara ens veiem obligats a donar per esclaus els nostres fills i les nostres filles. Algunes de les nostres filles ja han estat sotmeses a esclavatge, i no podem fer-hi res, perquè els nostres camps i les nostres vinyes ja no ens pertanyen.” »Quan em van arribar les seves queixes i vaig sentir aquestes paraules, vaig indignar-me molt. Després de sospesar la qüestió, em vaig enfrontar als nobles i als notables i els vaig dir: »– Per què feu préstecs d’usurer als vostres propis germans? »Llavors vaig convocar contra ells una gran assemblea i els vaig dir: »– Hem estat rescatant germans nostres jueus venuts als estrangers, tants com hem pogut. ¿I ara vosaltres veneu els vostres germans i preteneu que nosaltres mateixos en siguem els compradors? »Ells, no sabent què respondre, callaven. Llavors vaig afegir: »– Això que feu no està bé. ¿No valdria més que visquéssiu en el temor del nostre Déu i evitéssiu així el menyspreu dels pobles estrangers, enemics nostres? També jo, els meus parents i els meus homes hem fet préstecs de diners i de gra. Però ara us demano que tots abandonem aquest sistema de préstecs d’usurer: retorneu, avui mateix, als vostres deutors els seus camps, les seves vinyes, els seus oliverars i les seves cases, i restituïu els interessos de tot el que els heu prestat: diners, gra, vi o oli. »Ells van respondre: »– Farem el que ens dius. Ho retornarem tot i no els reclamarem res. »Llavors vaig fer venir els sacerdots perquè els creditors juressin davant seu que complirien la paraula donada. A més, em vaig espolsar la bossa del mantell, tot dient: »– Que també Déu espolsi així, fora de la seva casa i lluny de les seves propietats, el qui no mantingui aquesta promesa! Que així sigui espolsat i es quedi sense res! »Tota l’assemblea va respondre: »– Amén! »I van lloar el Senyor. »Tots van complir la paraula donada.