Nehemies 12:27-47

«Amb motiu de la dedicació de la muralla de Jerusalem van ser convocats els levites de totes les poblacions perquè vinguessin a Jerusalem. S’hi havia de celebrar una gran festa de dedicació, amb himnes d’acció de gràcies, acompanyats de címbals, arpes i lires. S’hi van aplegar, doncs, els cantors, procedents de les poblacions que s’havien construït en les proximitats de Jerusalem: venien tant del districte de la rodalia de Jerusalem com de les poblacions del voltant de Netofà, de Betaguilgal i dels termes de Gueba i Azmàvet. Els sacerdots i els levites es van purificar, i també van purificar el poble, les portes i la muralla. »Llavors vaig fer pujar els caps de Judà dalt de la muralla i vaig formar dos grans cors per a la processó. L’un es va encaminar, seguint el pas de ronda de la muralla, cap al sud, en direcció a la porta de les Escombraries. Darrere els cantors seguien Oixaià i la meitat dels caps de Judà. A continuació, els sacerdots Azarià, Ezrà, Meixul·lam, Jehudà, Biniamín, Xemaià i Irmeià, amb trompetes. Després, Zecarià, fill de Jonatan, descendent d’Assaf a través de Zacur, Micà, Matanià i Xemaià, i els seus companys Xemaià, Azarel, Milalai, Guilalai, Maai, Netanel, Jehudà i Hananí, amb els instruments de música inventats per David, home de Déu. Esdres, el mestre de la Llei, presidia aquest primer cor. Arribats a la porta de la Font, davant les escales que pugen a la ciutat de David, s’encaminaren en aquesta direcció, de dret amunt pel pas de ronda de la muralla, fins passat el palau de David i fins a la porta de les Aigües, a l’est. »El segon cor va sortir cap al nord. Jo el seguia amb l’altra meitat de la gent. Caminant pel pas de ronda de la muralla, va passar més enllà de la torre dels Forns i arribà a la muralla Ampla. Continuà, més enllà de la porta d’Efraïm, la porta de la Jeixanà, la porta dels Peixos, la torre d’Hananel, la torre del Centenar i fins a la porta de les Ovelles, i es va aturar a la porta de la Inspecció. Finalment, els dos cors es van aturar al temple de Déu. Igualment em vaig aturar jo i la segona meitat dels notables, que anava amb mi. Hi havia també els sacerdots Eliaquim, Maasseià, Miniamín, Micaià, Elioenai, Zecarià i Hananià, amb trompetes. I també Maasseià, Xemaià, Elazar, Uzí, Jehohanan, Malquià, Elam i Èzer. Els cantors es posaren a cantar sota la direcció d’Izrahià. »Aquell dia van oferir sacrificis solemnes, i tots, també les dones i els infants, estaven molt contents: Déu els havia donat motiu d’una gran alegria. Els crits de festa de Jerusalem se sentien de molt lluny.» En aquella mateixa època van ser designats els encarregats dels magatzems on es guardaven les provisions, la part reservada de les ofrenes, les primícies i els delmes. En aquests magatzems havien de recollir, dels camps de cada població, les parts de la collita que la Llei assigna als sacerdots i als levites. Els habitants de Judà estaven molt contents de tenir els sacerdots i els levites exercint el seu ofici, vetllant pel culte del seu Déu i pels ritus de purificació. També els cantors i els porters s’ajustaven a les disposicions de David i del seu fill Salomó. Perquè ja des d’antic, des del temps de David i d’Assaf, hi havia directors dels cantors i aquests entonaven càntics de lloança i d’acció de gràcies a Déu. En temps de Zorobabel i en temps de Nehemies, tots els israelites donaven als cantors i als porters el que els corresponia per al seu sosteniment diari. Igualment, donaven als levites les ofrenes consagrades, i aquests portaven als sacerdots, descendents d’Aaron, la part que els corresponia.