Nehemies 1:4-11

»Quan vaig sentir aquestes notícies, em vaig asseure plorant, i durant molts dies vaig estar afligit, dejunant i pregant davant el Déu del cel. Deia: »– Ah, Senyor, Déu del cel, Déu gran i temible! Tu mantens fidelment l’aliança amb els qui t’estimen i guarden els teus manaments. Digna’t mirar i escoltar amb atenció la pregària del teu servent. Nit i dia et prego per nosaltres, els israelites, els teus servents: reconec els pecats que hem comès contra tu. Jo mateix i la meva família t’hem estat infidels! T’hem ofès greument desobeint els manaments, els decrets i les prescripcions que ens havies donat per mitjà de Moisès, el teu servent. Recorda’t de la promesa que vas fer a Moisès, el teu servent: “Si no em sou fidels, us dispersaré entre els pobles estrangers. Però si després us convertiu a mi i compliu els meus manaments i els poseu en pràctica, us tornaré a reunir, encara que estigueu escampats fins a l’horitzó, i us portaré al lloc que he escollit perquè hi habiti el meu nom.” Senyor, nosaltres som els teus servents, som el teu poble, que has alliberat amb gran poder i amb mà forta. Ah, Senyor, escolta amb atenció la pregària del teu servent i la pregària de tots els qui es complauen a reverenciar el teu nom. I ara et demano que els plans del teu servent arribin a bon terme i que el rei m’aculli amb benevolència. »En aquella època jo era coper del rei.