Nehemies 1:1-9

Memòries de Nehemies, fill d’Hacalià. «L’any vint del regnat d’Artaxerxes, el mes de quisleu, trobant-me jo a la ciutadella de Susa, va arribar Hananí, un dels meus germans, acompanyat d’alguns homes de Judà. Jo els vaig demanar notícies de Jerusalem i dels jueus que s’havien salvat de la captivitat, i em van respondre: »– Els supervivents de la captivitat que viuen allí, a la província, es troben en una situació molt desgraciada i humiliant; la muralla de Jerusalem està mig enderrocada i les portes han estat incendiades. »Quan vaig sentir aquestes notícies, em vaig asseure plorant, i durant molts dies vaig estar afligit, dejunant i pregant davant el Déu del cel. Deia: »– Ah, Senyor, Déu del cel, Déu gran i temible! Tu mantens fidelment l’aliança amb els qui t’estimen i guarden els teus manaments. Digna’t mirar i escoltar amb atenció la pregària del teu servent. Nit i dia et prego per nosaltres, els israelites, els teus servents: reconec els pecats que hem comès contra tu. Jo mateix i la meva família t’hem estat infidels! T’hem ofès greument desobeint els manaments, els decrets i les prescripcions que ens havies donat per mitjà de Moisès, el teu servent. Recorda’t de la promesa que vas fer a Moisès, el teu servent: “Si no em sou fidels, us dispersaré entre els pobles estrangers. Però si després us convertiu a mi i compliu els meus manaments i els poseu en pràctica, us tornaré a reunir, encara que estigueu escampats fins a l’horitzó, i us portaré al lloc que he escollit perquè hi habiti el meu nom.”