Marc 6:31-44

Ell els diu: – Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica. Perquè hi havia tanta gent que anava i venia, que no els quedava temps ni de menjar. Se n’anaren, doncs, amb la barca tots sols cap a un lloc despoblat. Però els veieren marxar i molts ho van saber; de totes les poblacions van córrer a peu fins allà i van arribar-hi abans que ells. Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor ; i es posà a instruir-los llargament. Quan ja s’havia fet tard, els deixebles s’acostaren a dir-li: – Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin a les masies i als pobles del voltant a comprar-se alguna cosa per a menjar. Però Jesús els respongué: – Doneu-los menjar vosaltres mateixos. Ells li diuen: – Per a donar-los menjar hauríem de comprar pa per valor de dos-cents denaris! Jesús els pregunta: – Quants pans teniu? Aneu a veure-ho. Ells ho miren i li diuen: – Cinc pans i dos peixos. Llavors Jesús els va manar que fessin seure tothom en colles a l’herba verda. La gent s’assegué en grups de cent i de cinquanta. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i en donava als seus deixebles perquè els servissin a la gent. També va repartir els dos peixos a tothom. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles, i també van recollir les sobres dels peixos. D’aquells pans, n’havien menjat cinc mil homes.