Marc 15:1-41

Tot seguit, en despuntar el dia, els grans sacerdots, amb els notables i els mestres de la Llei i tot el Sanedrí, van prendre un acord. I després de lligar Jesús, se’l van endur i l’entregaren a Pilat. Pilat el va interrogar: – ¿Tu ets el rei dels jueus? Ell li respongué: – Tu ho dius. Els grans sacerdots li feien moltes acusacions. Llavors Pilat l’interrogà altra vegada: – ¿No contestes res? Mira quantes acusacions et fan! Però Jesús ja no va respondre res més, i Pilat n’estava sorprès. Cada any, per la festa de Pasqua, Pilat els deixava lliure el pres que ells demanaven. Hi havia un tal Barrabàs, empresonat amb els sediciosos que havien comès un assassinat durant els disturbis. La gent, doncs, va pujar i demanaven a Pilat allò que els solia concedir. Pilat els digué: – ¿Voleu que us deixi lliure el rei dels jueus? Deia això perquè s’adonava que els grans sacerdots li havien entregat Jesús per enveja. Però els grans sacerdots van incitar la gent perquè demanessin la llibertat de Barrabàs. Pilat els replicà: – Què voleu que en faci, doncs, del qui anomeneu el rei dels jueus? Ells tornaren a cridar: – Crucifica’l! Pilat els deia: – Però quin mal ha fet? Ells cridaren encara més fort: – Crucifica’l! Pilat, volent acontentar la gent, els deixà lliure Barrabàs i va entregar Jesús, després de fer-lo assotar, perquè fos crucificat. Els soldats se’l van endur a l’interior del palau, és a dir, al pretori, i convocaren tota la cohort. Llavors el vestiren de porpra, li cenyiren al cap una corona d’espines que havien trenat i l’anaven saludant: – Salve, rei dels jueus! Li pegaven al cap amb una canya, li escopien i doblegant el genoll li feien reverència. Acabada la burla, li tragueren la porpra, li posaren els seus vestits i se l’endugueren fora per crucificar-lo. I van obligar a portar la creu de Jesús un que passava, un tal Simó de Cirene, el pare d’Alexandre i de Rufus, que venia del camp. Dugueren Jesús a un indret anomenat Gòlgota –que vol dir «lloc de la Calavera». Li oferien vi adobat amb mirra, però no en prengué. Llavors el van crucificar i es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus , a veure què treia cadascú. Eren les nou del matí quan el crucificaren. El rètol on constava la causa de la seva condemna deia això: «El rei dels jueus.» Juntament amb ell van crucificar dos bandolers, l’un a la seva dreta i l’altre a la seva esquerra. () Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa i dient: – Va, tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t a tu mateix i baixa de la creu! Igualment se’n burlaven els grans sacerdots entre ells i amb els mestres de la Llei, tot dient: – Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar. El Messies, el rei d’Israel! Que baixi ara de la creu perquè ho vegem i creguem! També l’insultaven els qui estaven crucificats amb ell. Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda. I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força: – Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? –que traduït vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? » En sentir-ho, alguns dels presents deien: – Mireu com crida Elies. Llavors un corregué, xopà de vinagre una esponja, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués, dient: – Deixeu, a veure si ve Elies i el baixa de la creu. Però Jesús llançà un gran crit i va expirar. Llavors la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix. El centurió, que estava enfront d’ell, quan veié la manera com havia expirat, digué: – És veritat: aquest home era Fill de Déu. També hi havia unes dones que s’ho miraven de lluny estant; entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el Menor i de Josep, i Salomé. Aquestes dones seguien Jesús quan era a Galilea i li prestaven ajut. N’hi havia també moltes d’altres que havien pujat amb ell a Jerusalem.