Miquees 4:1-7

En els darrers temps, s’alçarà ferma la muntanya del temple del Senyor sobre els cims de les muntanyes, dominarà per damunt dels turons. Hi afluiran nacions, s’hi encaminaran tots els pobles dient: «Veniu, pugem a la muntanya del Senyor, al temple del Déu de Jacob. Ell ens ensenyarà els seus camins i nosaltres seguirem les seves rutes.» Perquè de Sió en surt l’ensenyament, de Jerusalem, la paraula del Senyor. Ell serà jutge entre moltes nacions, arbitrarà sobre pobles nombrosos i llunyans. Forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances. Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra ni s’entrenaran mai més a fer la guerra. Cadascú s’asseurà a l’ombra de la seva parra o de la seva figuera, sense por de ningú. Ha parlat el Senyor de l’univers. Els pobles van pel camí que els assenyala el seu déu, però nosaltres seguim el camí que ens assenyala el Senyor, el nostre Déu, per sempre més. Diu el Senyor: «Aquell dia duré a la pleta les ovelles coixes, hi aplegaré les dispersades, les que jo mateix havia maltractat. De les coixes en faré una resta escollida; de les allunyades, un poble nombrós. El Senyor serà el seu rei a la muntanya de Sió des d’ara i per sempre.