Jesús, veient que hi havia una gentada al seu voltant, va donar l’ordre de passar a l’altra riba. Llavors s’acostà un mestre de la Llei i li digué:
– Mestre, et seguiré arreu on vagis.
Jesús li respon:
– Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap.
Un altre, un dels seus deixebles, li digué:
– Senyor, deixa’m anar primer a en-terrar el meu pare.
Jesús li respon:
– Segueix-me, i deixa que els morts enterrin els seus morts.
Jesús pujà llavors a la barca, i els seus deixebles el van seguir. Tot d’una es va aixecar en el llac una tempesta tan gran que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia. Ells van anar a despertar-lo i li deien:
– Senyor, salva’ns, que ens enfonsem!
Ell els diu:
– Per què sou tan covards, gent de poca fe?
Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l’aigua, i arribà una gran bonança. Aquells homes, admirats, deien:
– Qui és aquest, que fins els vents i l’aigua l’obeeixen?
Després Jesús va arribar a l’altra banda del llac, al territori dels gadarencs, i l’anaren a trobar dos endimoniats que venien de les coves sepulcrals; eren tan perillosos que ningú no s’aventurava a passar per aquell camí. Els endimoniats es posaren a cridar:
– Per què et fiques amb nosaltres, Fill de Déu? ¿Has vingut aquí a turmentar-nos abans d’hora?
Un tros lluny, hi pasturava un gran ramat de porcs. Els dimonis suplicaven a Jesús:
– Si ens treus fora, envia’ns al ramat de porcs.
Ell els digué:
– Aneu-hi.
Els dimonis van sortir i se n’anaren als porcs. Llavors tot el ramat es va tirar al llac pel precipici, i van morir ofegats dintre l’aigua. Els porquers van fugir i, arribats a la ciutat, escamparen la notícia de tot el que havia passat i el cas dels endimoniats. Aleshores tota la ciutat va sortir a trobar Jesús i li suplicaren que abandonés el seu territori.