Mateu 8:18-34

Jesús, veient que hi havia una gentada al seu voltant, va donar l’ordre de passar a l’altra riba. Llavors s’acostà un mestre de la Llei i li digué: – Mestre, et seguiré arreu on vagis. Jesús li respon: – Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap. Un altre, un dels seus deixebles, li digué: – Senyor, deixa’m anar primer a en-terrar el meu pare. Jesús li respon: – Segueix-me, i deixa que els morts enterrin els seus morts. Jesús pujà llavors a la barca, i els seus deixebles el van seguir. Tot d’una es va aixecar en el llac una tempesta tan gran que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia. Ells van anar a despertar-lo i li deien: – Senyor, salva’ns, que ens enfonsem! Ell els diu: – Per què sou tan covards, gent de poca fe? Llavors es va aixecar, va increpar els vents i l’aigua, i arribà una gran bonança. Aquells homes, admirats, deien: – Qui és aquest, que fins els vents i l’aigua l’obeeixen? Després Jesús va arribar a l’altra banda del llac, al territori dels gadarencs, i l’anaren a trobar dos endimoniats que venien de les coves sepulcrals; eren tan perillosos que ningú no s’aventurava a passar per aquell camí. Els endimoniats es posaren a cridar: – Per què et fiques amb nosaltres, Fill de Déu? ¿Has vingut aquí a turmentar-nos abans d’hora? Un tros lluny, hi pasturava un gran ramat de porcs. Els dimonis suplicaven a Jesús: – Si ens treus fora, envia’ns al ramat de porcs. Ell els digué: – Aneu-hi. Els dimonis van sortir i se n’anaren als porcs. Llavors tot el ramat es va tirar al llac pel precipici, i van morir ofegats dintre l’aigua. Els porquers van fugir i, arribats a la ciutat, escamparen la notícia de tot el que havia passat i el cas dels endimoniats. Aleshores tota la ciutat va sortir a trobar Jesús i li suplicaren que abandonés el seu territori.