Mateu 17:9-20

Mateu 17:9-20 BCI

Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre: – No digueu res a ningú d’aquesta visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts. Després els deixebles preguntaren a Jesús: – Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies? Jesús els respongué: – És cert que Elies ha de venir a restablir-ho tot. Doncs bé, jo us asseguro que ja ha vingut i no l’han reconegut, sinó que han fet d’ell el que els ha semblat. Igualment el Fill de l’home ha de patir a les seves mans. Llavors els deixebles comprengueren que els havia parlat de Joan Baptista. Així que van arribar on era la gent, un home es va acostar a Jesús, s’agenollà davant d’ell i li digué: – Senyor, tingues pietat del meu fill, que és epilèptic i pateix molt: sovint cau al foc o a l’aigua. L’he portat als teus deixebles, però no l’han pogut curar. Jesús digué: – Generació descreguda i esgarriada! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi aquí. Aleshores Jesús increpà el dimoni, que va sortir del noi, i el noi quedà curat des d’aquell mateix moment. Quan van ser sols, els deixebles anaren a trobar Jesús i li preguntaren: – Per què nosaltres no l’hem pogut treure? Ell els respongué: – Per la vostra poca fe. En veritat us ho dic: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta muntanya: “Trasllada’t d’aquí cap allà”, i s’hi traslladaria. Res no us seria impossible. (