Mateu 15:29-39

Jesús se’n va anar d’allí i arribà vora el llac de Galilea, pujà a la muntanya i s’assegué. Llavors se li acostà molta gent que portava coixos, cecs, esguerrats, muts i molts altres malalts. Els van deixar als seus peus, i ell els va curar. La gent, en veure que els muts parlaven, que els esguerrats quedaven curats, els coixos caminaven i els cecs hi veien, se’n meravellava i glorificava el Déu d’Israel. Llavors Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: – Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d’aquí amb mi i no tenen res per a menjar. I no vull que se’n vagin dejuns, no fos cas que defallissin pel camí. Els deixebles li diuen: – D’on traurem en despoblat el pa que cal per a alimentar tanta gent? Jesús els pregunta: – Quants pans teniu? Ells li responen: – Set, i uns quants peixets. Llavors Jesús va manar que la gent s’assegués a terra, prengué els set pans i els peixos, digué l’acció de gràcies, els partí, en donava als deixebles, i els deixebles en donaven a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren set paneres. Els qui havien menjat eren quatre mil homes, sense comptar dones ni criatures. Després d’acomiadar la gent, Jesús va pujar a la barca i se n’anà al territori de Magadan.