Lluc 8:40-56

De tornada, la gent va acollir Jesús, ja que tothom l’esperava. Llavors va arribar un home que es deia Jaire i que era cap de la sinagoga. Es llançà als peus de Jesús i li suplicava que anés a casa seva, perquè la seva filla única, que tenia uns dotze anys, s’estava morint. Mentre hi anava, la gent l’estrenyia tant que l’ofegava. Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys i s’havia gastat en metges tot el que tenia per a viure, però ningú no havia estat capaç de curar-la. La dona es va acostar per darrere a Jesús i li tocà la borla del mantell, i a l’instant l’hemorràgia se li va estroncar. Jesús preguntà: – Qui m’ha tocat? Tots negaven que ho haguessin fet, i Pere digué: – Mestre, però si tota la gent t’estreny i t’empeny! Jesús insistí: – Algú m’ha tocat; sé que una força ha sortit de mi. La dona, veient-se descoberta, s’a-costà tremolosa a Jesús, es prosternà als seus peus i va explicar davant de tota la gent per què l’havia tocat i com havia quedat guarida a l’instant. Jesús li digué: – Filla, la teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau. Encara Jesús parlava, que n’arriba un de casa del cap de la sinagoga a dir-li: – La teva filla és morta. No amoïnis més el Mestre. Però Jesús ho va sentir i li respongué: – No tinguis por; tingues només fe, i ella se salvarà. Arribat a la casa, no va permetre que ningú hi entrés amb ell, fora de Pere, Joan i Jaume, i el pare i la mare de la nena. Tots ploraven i feien planys per ella, però Jesús els digué: – No ploreu. No és morta, sinó que dorm. Ells es burlaven de Jesús, perquè sabien que era morta. Llavors Jesús l’agafà per la mà i la cridà dient: – Noia, aixeca’t! Ella recobrà la vida i es posà dreta a l’instant. Jesús va manar que li donessin menjar. Els seus pares quedaren esbalaïts, però Jesús els ordenà que no expliquessin a ningú el que havia passat.