Lluc 6:1-26

Un dissabte, Jesús travessava uns sembrats, i els seus deixebles anaven arrencant espigues, en treien el gra amb les mans i se’l menjaven. Llavors, alguns dels fariseus van dir: – Per què feu això que no és permès en dissabte? Jesús els respongué: – ¿No heu llegit què va fer David quan van tenir gana ell i els qui anaven amb ell? Va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d’ofrena, que únicament tenen permès de menjar els sacerdots, i en donà també als qui l’acompanyaven. I els deia: – El Fill de l’home és senyor del dissabte. Un altre dissabte, Jesús va entrar a la sinagoga i ensenyava. Hi havia allí un home que tenia la mà dreta paralitzada. Els mestres de la Llei i els fariseus l’espiaven per veure si faria una guarició en dissabte i així trobar de què acusar-lo. Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, digué a l’home que tenia paralitzada la mà: – Aixeca’t i posa’t aquí al mig. Ell s’hi va posar. Llavors Jesús els digué: – Us vull fer una pregunta. Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre? Jesús se’ls anà mirant tots i digué a l’home: – Estén la mà. L’home ho va fer, i la mà recobrà el moviment. Però ells, encegats de ràbia, discutien els uns amb els altres què podien fer amb Jesús. Per aquells dies, Jesús se n’anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu. Quan va ser de dia, va cridar els seus deixebles, n’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols: Simó, a qui anomenà també Pere, Andreu –el seu germà–, Jaume, Joan, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Simó, anomenat Zelós, Judes, fill de Jaume, i Judes Iscariot, que va ser el traïdor. Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i s’aturà en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, per escoltar-lo i fer-se guarir de les seves malalties. Els turmentats per esperits malignes també eren curats. Tota la gent intentava tocar-lo, perquè sortia d’ell una força que guaria tothom. Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué: – Feliços els pobres, perquè és vostre el Regne de Déu. »Feliços els qui ara passeu fam, perquè sereu saciats. »Feliços els qui ara ploreu, perquè riureu. »Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l’home, la gent us odiarà, us marginarà, us insultarà i denigrarà el nom que porteu: aquell dia, alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes. »Però ai de vosaltres, els rics, perquè ja heu rebut el vostre consol! »Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips, perquè passareu fam. »Ai de vosaltres, els qui ara rieu, perquè us doldreu i plorareu. »Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres! Igualment feien els seus pares amb els falsos profetes.