En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s’apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu. Llavors veié dues barques amarrades vora l’aigua; els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l’apartés una mica de terra, s’assegué i instruïa la gent de la barca estant.
Quan acabà de parlar, digué a Simó:
– Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar.
Simó li respongué:
– Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, d’acord amb la teva paraula, calaré les xarxes per pescar.
Ho feren així, i van arreplegar una quantitat tan gran de peix que les xarxes se’ls esquinçaven. Llavors van fer senyal als companys de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s’enfonsaven.
Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient:
– Aparta’t de mi, Senyor, que sóc un pecador!
Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell quedaren plens d’estupor, i igualment Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó:
– No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador d’homes.
Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.
Una altra vegada, Jesús es trobava en una població on hi havia un home ple de lepra. Aquest home, en veure Jesús, es prosternà amb el front a terra i el pregà dient:
– Senyor, si vols, em pots purificar.
Jesús va estendre la mà i el tocà dient:
– Ho vull, queda pur.
A l’instant la lepra el va deixar. Jesús li manà que no ho digués a ningú, i afegí:
– Vés només a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova.
L’anomenada de Jesús s’estenia cada vegada més, i molta gent s’aplegava per escoltar-lo i fer-se curar de les seves malalties. Però ell es retirava en llocs solitaris i pregava.