Lluc 4:31-44

Després va baixar a Cafarnaüm, població de Galilea, i el dissabte hi ensenyava. La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè parlava amb autoritat. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un dimoni, un esperit maligne, que es posà a cridar amb tota la força: – Ah! Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu! Però Jesús el va increpar dient: – Calla i surt d’aquest home! Llavors el dimoni el llançà allà al mig i en va sortir sense fer-li cap mal. Tots quedaren molt sorpresos i comentaven entre ells: – Què són aquestes paraules? Dóna ordres amb autoritat i amb poder als esperits malignes i els fa sortir! I la seva fama s’anava escampant per tots els indrets d’aquella regió. Quan va anar-se’n de la sinagoga, entrà a casa de Simó. La sogra de Simó tenia una febre molt alta, i van demanar a Jesús que fes alguna cosa per ella. Jesús se li acostà, va increpar la febre, i la febre la va deixar. Ella es va aixecar a l’instant i es posà a servir-los. Així que el sol s’hagué post, tots els qui tenien malalts afectats per diverses malalties els portaven cap a Jesús. Ell imposava les mans a cada un i els curava. De molts en sortien dimonis cridant i dient-li: – Tu ets el Fill de Déu! Però Jesús els increpava i no els deixava parlar, perquè sabien que era el Messies. Un cop s’hagué fet de dia, sortí i se n’anà en un lloc solitari. La gent el buscava i, quan van arribar al lloc on ell era, el volien retenir perquè no els deixés. Però ell els digué: – Cal que també anunciï la bona nova del Regne de Déu a les altres poblacions, que per això he estat enviat. I anava predicant per les sinagogues del país dels jueus.