Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà. L’Esperit el va conduir pel desert durant quaranta dies, i era temptat pel diable. En tots aquells dies no va menjar res, i quan s’hagueren acabat, va tenir fam. El diable li digué:
– Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa.
Però Jesús li va respondre:
– L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa .
Després el diable se l’endugué enlaire, li va mostrar en un instant tots els reialmes del món i li digué:
– Et donaré tota l’autoritat i la glòria d’aquests reialmes: me l’han confiada a mi, i jo la dono a qui vull. Adora’m i tot serà teu.
Jesús li respongué:
– Diu l’Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, serveix-lo només a ell .
Després el conduí a Jerusalem, el va posar al punt més alt del temple i li digué:
– Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix. Diu l’Escriptura: Donarà ordre als seus àngels de guardar-te . I encara: Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres .
Jesús li contestà:
– Diu l’Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu .
Un cop el diable hagué acabat tota mena de temptacions, s’allunyà d’ell fins al temps oportú.
Llavors Jesús, ple del poder de l’Esperit, se’n tornà a Galilea. La seva anomenada es va estendre per tota la regió. Ensenyava a les seves sinagogues, i tothom el lloava.
I se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s’aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit:
L’Esperit del Senyor reposa sobre meu,
perquè ell m’ha ungit.
M’ha enviat
a portar la bona nova als pobres,
a proclamar als captius la llibertat
i als cecs el retorn de la llum,
a posar en llibertat els oprimits,
a proclamar
l’any de gràcia del Senyor.
Després plegà el volum, el retornà al responsable del culte de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell.